Cercador
Un cop més
Un relat de: Marina Prat Tapiz- Compartir:
Si tornés a néixer no canviaria res,
Et tornaria a conèixer un cop més
Encara que se’m escapi de les mans
Encara que siguis un nus
Un cop més el teu somriure,
La teva pell, el teu cabell,
Un cop més aquell silenci,
i la por de perdre’t entre la gent
Que la vida és un moment,
faré cas al cor i no a la ment
per poder moure muntanyes,
i sentir que tinc entranyes
I em sento engruna al teu costat
Tu llegeix-me la mirada
Hi veuràs el que jo veig en tu?
Només vull...
Un cop més el teu somriure,
La teva pell, el teu cabell,
Un cop més aquell silenci,
i la por de perdre’t entre la gent
Per poder sentir-me viva
Per saber-te, per tenir-te
Que la vida són dos dies
I els vull viure al teu costat.
Et tornaria a conèixer un cop més
Encara que se’m escapi de les mans
Encara que siguis un nus
Un cop més el teu somriure,
La teva pell, el teu cabell,
Un cop més aquell silenci,
i la por de perdre’t entre la gent
Que la vida és un moment,
faré cas al cor i no a la ment
per poder moure muntanyes,
i sentir que tinc entranyes
I em sento engruna al teu costat
Tu llegeix-me la mirada
Hi veuràs el que jo veig en tu?
Només vull...
Un cop més el teu somriure,
La teva pell, el teu cabell,
Un cop més aquell silenci,
i la por de perdre’t entre la gent
Per poder sentir-me viva
Per saber-te, per tenir-te
Que la vida són dos dies
I els vull viure al teu costat.
l´Autor
14 Relats
20 Comentaris
21656 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36
Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.
Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.