Cercador
No demanis, no preguntis, no pensis. Només viu.
Un relat de: Marina Prat Tapiz- Compartir:
-Què vols ser de gran?
-Tan sols vull ser feliç.
-Això és impossible, com ho faras?
-Ho vull, per això ho seré.
-No és tan fàcil.
-Potser no... Aleshores, moriré en l'intent, però vols un consell?
-Va.
-No pensis. No busquis el perquè de res. Tan sols viu, mira, escolta, olora, compren, riu, estima, i deixa't estimar, però sobretot sent; no amb les orelles, sinó amb el cor.
La resta? La resta no val per res. És tot aparença, és palla.
Si algu et diu t'estimo, no demanis el per què. I si t'ho demanen, digues perquè si.
-I per què això?
-Perquè si.
-Això no és una resposta.
-Pot ser no, però la vida no és un examen que et diu raona la teva resposta. Les coses s'han de fer perquè si, perque t'agraden, perquè vols, perquè et ve degust, perquè et transmeten pau, alegría, felicitat... I tot això no es pot ni comprar ni demostrar amb paraules, sinó amb fets, no es pot raonar el perquè de l'amor. L'amor és i prou, i se sen i és viu i no hi ha més. I no només parlo de l'amor a la teva parella, sinó als amics, a la familia, a tothom.
Tot hauría de ser més senzill. Saps quina és una de les meves frases preferides?
-No, quina?
-L'essencial és invisible als ulls. Només s'hi veu bé amb el cor.
-Tan sols vull ser feliç.
-Això és impossible, com ho faras?
-Ho vull, per això ho seré.
-No és tan fàcil.
-Potser no... Aleshores, moriré en l'intent, però vols un consell?
-Va.
-No pensis. No busquis el perquè de res. Tan sols viu, mira, escolta, olora, compren, riu, estima, i deixa't estimar, però sobretot sent; no amb les orelles, sinó amb el cor.
La resta? La resta no val per res. És tot aparença, és palla.
Si algu et diu t'estimo, no demanis el per què. I si t'ho demanen, digues perquè si.
-I per què això?
-Perquè si.
-Això no és una resposta.
-Pot ser no, però la vida no és un examen que et diu raona la teva resposta. Les coses s'han de fer perquè si, perque t'agraden, perquè vols, perquè et ve degust, perquè et transmeten pau, alegría, felicitat... I tot això no es pot ni comprar ni demostrar amb paraules, sinó amb fets, no es pot raonar el perquè de l'amor. L'amor és i prou, i se sen i és viu i no hi ha més. I no només parlo de l'amor a la teva parella, sinó als amics, a la familia, a tothom.
Tot hauría de ser més senzill. Saps quina és una de les meves frases preferides?
-No, quina?
-L'essencial és invisible als ulls. Només s'hi veu bé amb el cor.
Comentaris
-
M'encanta[Ofensiu]ziar | 10-10-2011
Amb els teus textos sem posa la pell de gallina! ( es de veritat eh...)
Saps perque? perque penses molt igual a mi!
Amb la diferencia que tu segurament ets ( o estas ) mes positiva.. i això es bo.
Pero si viu, sent SENT
Lu esencial es invisible als ulls :) -
Viu...[Ofensiu]natasha | 24-01-2011
... i sigues feliç! això és el qe em transmet aquest text. Vitalitat, encoratjament...
Molt bona lectura per un dilluns!
Una abraçada.
*Amb aqest text t'he descobert... i ho seguiré fent! -
bon relat[Ofensiu]joandemataro | 24-01-2011 | Valoració: 10
amb un diàleg que dóna lloc a la reflexió i a les manees de veure la vida
et felicito
una salutació des de mataró
joan
l´Autor
14 Relats
20 Comentaris
21631 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36
Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.
Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.