Cercador
Nits de tramuntana
Un relat de: Marina Prat Tapiz- Compartir:
Sempre he pensat que l'amor és la força més gran que ens pot fer moure. I tinc la ferma intenció de que aquesta força sigui el motor dels meus actes, i vull morir pensant que és així.
Digueu-me ilusa, o romantica o monyes... m'és igual... De vegades sembla que ens faci vergonya dir que estimem. A mi no me'n fa de vergonya, al contrari. Estic orgullosa d'estimar, i de sentir papallones dins la panxa, i de que cada cop sigui diferent i nou...
I se que quan s'acaba, (perquè la majoria de cops s'acaba...) el món segueix girant i encara que sembli que caus i no et podràs aixecar mai ho acabes fent i com un nen petit que no vol tornar a agafar mai més la bici despres d'una trompada forta, et repeteixes a tu mateixa que mai més et tornaràs a enamorar ni a estimar a ningú que no siguis tu.
Però perquè estem aqui si no és per amor? Quin sentit té la vida si no tens a algú a qui explicar les coses que t'agraden i les que t'amoinen i li importa tan o més que a tu mateixa? Quin sentit té despertar-se cada dia si no és per fer-ho al costat d'algú que t'importa?
Tinc tantes ganes de coneixer-te... de passar estones amb tu... Nits de tramuntana al teu costat.
Em fas sentir, em fas somiar, perquè ets aire, i ets vida... ets tu...
Saps... Podria acostumar'm-hi.
I no tinc cap certesa de res... ho sé... bé de res no... sé que t'estimo. Perquè al despertar-me penso en tu, i abans de dormir, bé... em passo les hores pensant en tu, en els teus llavis molssuts, el nas pigat i la mirada serena... aquell gest tan mono que fas amb el nas quan dius alguna trapelleria, o en com agafes un cigarret. Crec que ets la persona mes sensual que he conegut mai, i la més bufona a la vegada.
Em falten paraules... et vull. Vull tot el pack sencer. No cambiaria ni un cabell de lloc ni una piga... res.
Que com més et conec més m'agrades i més m'embriaga el fet de que t'hagis fixat en mi. Em fas sentir tan afortunada... i no et vull deixar escapar, tinc ganes de cuidar-te i no em fa mandra res... ni esperar-me, ni fer-te massatges ni agafar el cotxe encara que sigui per veure't 20 minuts.
Digueu-me ilusa, o romantica o monyes... m'és igual... De vegades sembla que ens faci vergonya dir que estimem. A mi no me'n fa de vergonya, al contrari. Estic orgullosa d'estimar, i de sentir papallones dins la panxa, i de que cada cop sigui diferent i nou...
I se que quan s'acaba, (perquè la majoria de cops s'acaba...) el món segueix girant i encara que sembli que caus i no et podràs aixecar mai ho acabes fent i com un nen petit que no vol tornar a agafar mai més la bici despres d'una trompada forta, et repeteixes a tu mateixa que mai més et tornaràs a enamorar ni a estimar a ningú que no siguis tu.
Però perquè estem aqui si no és per amor? Quin sentit té la vida si no tens a algú a qui explicar les coses que t'agraden i les que t'amoinen i li importa tan o més que a tu mateixa? Quin sentit té despertar-se cada dia si no és per fer-ho al costat d'algú que t'importa?
Tinc tantes ganes de coneixer-te... de passar estones amb tu... Nits de tramuntana al teu costat.
Em fas sentir, em fas somiar, perquè ets aire, i ets vida... ets tu...
Saps... Podria acostumar'm-hi.
I no tinc cap certesa de res... ho sé... bé de res no... sé que t'estimo. Perquè al despertar-me penso en tu, i abans de dormir, bé... em passo les hores pensant en tu, en els teus llavis molssuts, el nas pigat i la mirada serena... aquell gest tan mono que fas amb el nas quan dius alguna trapelleria, o en com agafes un cigarret. Crec que ets la persona mes sensual que he conegut mai, i la més bufona a la vegada.
Em falten paraules... et vull. Vull tot el pack sencer. No cambiaria ni un cabell de lloc ni una piga... res.
Que com més et conec més m'agrades i més m'embriaga el fet de que t'hagis fixat en mi. Em fas sentir tan afortunada... i no et vull deixar escapar, tinc ganes de cuidar-te i no em fa mandra res... ni esperar-me, ni fer-te massatges ni agafar el cotxe encara que sigui per veure't 20 minuts.
l´Autor
14 Relats
20 Comentaris
21659 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36
Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.
Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.