Tot el que em queda de tu.

Miro la teva fotografia. Es tot el que em queda de tu.
Em sento còmplice del teu mig somriure. Els teus ulls foscos es claven en els meus i em perdo en la intensitat del teu esguard. Em deixo portar per la calidesa de les teves pupil•les, i tanco els ulls.
Vull besar-te.
Els nostres rostres s’acosten sense gosar tocar-se. Els meus llavis es detenen tremolosos. Percebo l’aroma del teu cos adorable i els meus dits maldestres es tornen papallones per acariciar-te. Inicio un camí de petons sobre la teva pell.
Tanques els ulls.
Sento als llavis el lleu batec de les teves parpelles, el bes subtil de les pestanyes. Llisco pel teu rostre i m’aturo, juganer, a la comissura dels teus llavis. Indret màgic, on les nostres boques es busquen i es reconeixen, àvides del sabor tant de temps enyorat.
Rosego amb tendresa els teus llavis exquisits.

Al contacte de la teva pell tot jo tremolo.

Aparto agosarat els tirants de la brusa i descobreixo la nuesa que em neguen.
La fotesa subtil del sostenidor fon entre els meus dits. Res destorba la preciosa línia que davalla del teu coll tot dibuixant-te l’espatlla.
Viatjo per la teva pell amb els sentits a flor. Els meus dits acaronen la teva nuesa com papallones que s’engresquen fins el coll esvelt, sota la barbeta.
Els meus llavis i els teus llavis, aturen el decurs del temps.
Els nostres cossos s’acosten.
Es tasten.
Tu jugues amb els meus cabells. Els solques amb els dits, deixant-te fer.
Cenyeixo la teva cintura contra la meva. T’acaricio la nuca. La meva boca s’esmuny pel teu coll humitejant-ne la pell, i es perd en dolça caiguda pel suau pendent del teu pit. Sento que em bull la sang quan la fruita dels teus mugrons m’endolceix els llavis. L’excitació pren forma. Premo el meu cos contra el teu amb delit. Et percebo, suau, sota la roba. T’estremeixes. Les teves mans em retroben frisoses.

El teu cor, i el meu cor, bategant amb la passió que encén l’enyor.

Nus com nounats. Abraçats com amants, ens donem sense condicions.
Fa tanta il•lusió estimar!
Submergit en la teva intimitat, retrobo la felicitat dins teu. Pell amb pell, ens regalem carícies i ens omplim de petons entre murmuris a cau d’orella. Ens estrenyem l’un contra l’altre volent-nos fondre en un de sol.
Arriba a doldre el desig!
La pell es dona generosa. La sang flueix com un torrent desbordat. Els cossos gemeguen encesos quan la passió esclata.

Les ànimes en son una.

La placidesa senyoreja cada sospir. Cada murmuri.
La tendresa desborda els cors. Els teus ulls foscos, quiets i profunds, son dos llacs infinits.
Els teus llavis, les portes del Cel.
Allà on els petons esdevenen veritat i la passió deixa de ser un joc.

Miro la teva fotografia. I crec en la veritat dels teus petons.