Tot comença

Un relat de: Emelkin

Tot comença a decaure,
i no acaba fins que torna a començar:
La llàgrima de les fotografies,
el record que es tapa els ulls
amb la cortina d'un somriure
esquerdat.
El dolor mort que pateix el telediari
a cada torta paraula
que descarrila als altaveus.

Tot comença a decaure,
i no acaba fins que torna a començar:
L'amor poeta compon
rèquiems sota el mar
de futurs
obsolets.
Les
paraules
pengen
d'un
fil
de
veu
i veuen
com tot torna
a ser com sempre.

Les esperances perdudes
sota la tinta de grisos contractes,
el somni que ens porta
les llunes a la porta de casa,
les mans cansades del poeta
que s'emporta les hores.
De fet, tot comença, decau,
i no acaba fins que torna a començar.

Comentaris

  • FELICITAAAAAAAAAAAAATSSS!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 19-10-2006 | Valoració: 10

    T'agraden les circumferències?? Diuen que són perfectes, però jo no crec en la perfecció... La vida és una enorme circumferència plena de circumferències? (jejejee)

    En fi, un poema que traspua decaiguda (no sé si es diu així, perdona), paraules depriments que cauen lentament i versos cansats i dolguts, lletres desanimades...
    Mai no és massa tard per tornar a començar, qualsevol dia pot sortir el sol... i després de la tempesta ve la calma, i després de la calma el món sencer t'espera ;)

    T'envio un petó sincer d'aquells que et donen ales... és a dir, un petó Toro Vermell jajajaja!
    I una forta abraçada!

  • És la vida[Ofensiu]
    Buk | 14-10-2006

    Així són les coses, si senyor. Ho dius molt bé en el teu poeme.
    Despren una tristesa melancólica. A la manera japonesa. Aware, que diuen els japonesos. Nostàlgia per la impermanència de les coses.
    Molt bó.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: