T'odio

T'odio,
i la pluja desfà les mentides
que els tolls reflecteixen.

Les fulles dels arbres estripen el silenci
que llisca entre les branques.

Ara, pensa en el principi
que encara ens persegueix.

Estem lligats per una cadena
de paraules, inconnexes,
però autosuficients.

T'odio,
el doble fil dels teus llavis
et fa sagnar quan somrius.

La fulla del vent esmola aquests versos
coents.

Ara, pensa en el final
que encara s'escapa.

Estem lligats pels mateixos estels
de vidre que t'enlluernen
al fugir de mi.

T'odio,
i no tinc res més que aquesta paraula
per fer-ho...