Cercador
Tocat pel fred
Un relat de: errebe- Compartir:
·
Al dibuix constant de la neu
les meves llàgrimes,
caldejades per ma tristesa,
cauen travessant-la.
Miro els foradets menuts
i les gotetes reposant
a la glaçada terra,
altre temps calenta pel teu somriure.
Records en el mant blanc
les meves llàgrimes son,
records dels dies d'estiu
que mai podrem tornar a reviure.
Records clars com el cel de neu,
sembla veure't com llavors
amb la ma estesa, esperant-me,
sota el sol del temps lliure.
Suaument els records son tapats
i la teva imatge s'esvaeix
a un racó de l'ànima meva
i així me'n adono: estic sol.
Agafo amb amor la ma de l'aire fred
preguntant-li amargament:
Pot l'hivern refredar,
fins i tot, els sentiments?
Camino, el camí serà llarg i feixuc
i qui sap? algú m'acompanyarà
omplin la meva ma ara buida
que acaricia el vent glaçat de l'hivern.
R.B. <01·79>
l´Autor
26 Relats
36 Comentaris
29562 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
Biografia:
Nascut a Vilafranca el darrer any de la dècada dels 50, un mes avans de la revolució de Cuba.No se si escric be o malament, el que sí es cert es que em manen els sentiments...
Gràcies per tot, per legir-me, per les crítiques, bones o dolentes i no dubteu em corregir-me sempre que faci falta.
Ah! perdoneu alguna falta ortogràfica que se'm escapi (vaig anar a col·legi a l'época del Sisquet), i no he fet mai cap curs de català.