T'he dit darrerament que t'estim?

T'he dit darrerament que t'estim?/ t'he dit que no hi ha ningú millor que tu?/ omples el meu cor d'alegria/ fas desaparèixer la meva tristesa/ alleugereixes les meves penes, això és el que fas ... així comença una de les balades més tendres que va compondre el meu idolatrat Van Morrison. I el seu títol, "Have i told you lately i love you?" (T'he dit darrerament que t'estim?), em porta a aquesta reflexió: Per què ens costa tant pronunciar aquests mots?

L'altre dia veia una entrevista amb Javier Urra, el que va ser Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, psicòleg i investigador, que acaba de publicar el llibre titulat ¿Qué ocultan nuestros hijos?. Hi recull l'estudi de camp que ha fet entrevistant més de 4000 adolescents i 800 pares i mares. Entre les conclusions, em va cridar l'atenció, la demanda per part de gran part dels joves entrevistats d'afecte i d'una comunicació fluida. Els joves reconeixien que, tant en un sentit com en l'altre, la comunicació era escassa o nul·la. La carència afectiva que els propis adolescents troben a faltar, aquestes paraules, aquest caliu: la necessitat de sentir-se escoltats i estimats...
Les converses amb els fills, a més d'escasses s'han convertit bàsicament en un cúmul de retrets normatius i punitius en el qual manca la base afectiva. Tal volta encara no hem superat aquella càrrega emocional, heretada de generacions anteriors, d'una educació que deixava a un costat l'exteriorització dels sentiments que s'identificaven com una mostra de debilitat: plorar, mostrar tendresa, emocionar-nos, abraçar-nos, besar-nos...

A l'escola de pares que porta amb vocació, entusiasme i criteri na Paula de la llibreria Érase una vez, a la presentació del curs, quan plantejàrem el que més preocupava els assistents, els temes a tractar durant aquesta edició, va sortir entre d'altres aquesta qüestió: la necessitat de comunicació entre els membres de la família, que es converteix en el combustible que manté viva la relació i que permet conviure i no tan sols coexistir. I les conseqüències de les carències afectives en les relacions amb els nostres fills ...

A la reposició a la televisió d'una pel·lícula sobre els atemptats de l'11-S en la qual es recreen les darreres hores dels passatgers d'un dels avions sinistrats, es podien veure com en les converses telefòniques que varen poder establir els ocupants amb els seus éssers estimats fluïen amb desesperació aquestes paraules: T'estim, digues-los que me'ls estim, ja saps que t'estim...

Per què esperar a una situació critica a exterioritzar els nostres sentiments? Per què no aprofitam qualsevol ocasió per fer-ho?

Quan t'aixequis al costat de la teva parella, perquè no li dius que és el raig de llum que et desperta cada matí, que és la força que acciona els mecanismes del teu somrís, que és ella la que fa que els dies siguin únics i especials, que vols seguir compartint amb ella els espais comuns que heu anat creant, converses, vivències, alegries i allò que tan difícil és de compartir: els silencis i els moments complicats.

Quan despertis els teus fills, abraça'ls, acaricia'ls, busca el moment per preguntar-los com els va la vida, com es troben, xerra-hi...

Quan vegis als teus pares pensa en la sort que tens de continuar gaudint dels seus consells, de saber que estaran sempre al teu costat, facis el que facis. Perquè un dia varen decidir tenir-te i allò els va canviar per sempre la vida.

Quan retrobis vells amics, segueix construint allò que vàreu començar ja fa tants d'anys posant els sòlids fonaments d'una bona amistat: estimació i afecte.

Quan prenguis un cafè o unes canyes amb els companys, pensa que és amb ells en qui passes la major part del teu temps, de la teva vida. Gaudeix-ne.

I quan et creuis amb algun enemic, pensa que has de tenir cura de triar-lo bé perquè, com deia Borges, acabaràs semblant-t'hi. Curiosament els budistes consideren els seus enemics com a mestres sagrats, perquè amb ells posen en pràctica la compassió, l'amor i la paciència, virtuts que enalteixen l'ésser humà...

Va, avui fes-ho. Per què no els dius que te'ls estimes?