Misse

Un relat de: leonardo
El que té passejar amb els teus cans és que et vas trobant pel camí vesins, amics, coneguts, amb els quals intercanvies una mirada, un somrís, unes paraules o hi fas la xerradeta. D’aquelles converses sense preses, sense objectiu concret, deixant-te portar. Lliurement van sorgint històries per a qui té la paciència i les ganes d’escoltar. Així tornam per una estona a la Vila de la nostra infantesa, on el temps transcorria plàcidament entre el campanar de Sant Telm i les Murades, baix l’atenta mirada de la torre de Santa Maria que, vigilant des de Dalt Vila, marcava el tempo de la nostra petita ciutat.
L’altre dia, mentre anàvem cap a les barques de Formentera (un dels llocs preferits per les nostres criatures) una bona amiga, na Misse, ens va saludar i en preguntar-nos per les nostres mascotes, la seua raça, on varen néixer... ens va explicar aquesta meravellosa història que no puc per més que compartir.

La varen parir a Puertollano per allà l’any 1956, però ella recalca que va néixer a Eivissa l’any 1963, després de tres dies de travessia, quan va atracar al port d’Eivissa. Crec que ha set el part més llarg que mai m’han explicat. Del viatge recorda l’autobús que els va portar a Alcázar de San Juan, important nus ferroviari d’aquell temps, per allí agafar el tren fins a Valencia.
Asseguda al tren, uns boixos al fons del vagó li varen cridar l’atenció, la miraven atentament, entre admirats i espantats. Mentre ella obria la seua petita maleta d’històries, contes i personatges que l’havien fet viatjar des de la seua primera infància per llocs que mai no hauria imaginat. La primera filla, neta, neboda... va ser tot un esdeveniment, rodejada de totes les dones de la família va créixer llegint i somiant. D’esperit inquiet, una nena que des de ben petita, no parava de preguntar i preguntar fins a l’esgotament. Tot allò que tenia un mecanisme o un perquè, ella necessitava conèixer la forma d’accionar-lo, d'entendre-ho i de situar-lo en el seu món. Sempre l'havia preocupat com podien caber dins d’un llibre tots aquells personatges i preguntava a les dones de la casa on estaven amagats. Per a ella eren màgics. Parlaven, reien, jugaven, sortien i entraven del seu món imaginari, tan sols obrint el llibre i fullejant les seues pàgines.
Els boixos del fons del vagó, que devien tenir la seua edat, la miraven fascinats. Ella els va oferir un dels tresors de la seua maleta de somnis, però li contestaren que no sabien llegir. Aquesta resposta la va impactar fortament. Com podia viure algú sense poder cabussar-se al món dels somnis?
I què podia ser encara més màgic que els llibres? La presència d’un aparell que ocupava un lloc preferent a totes les cases dels anys seixanta del segle passat, la ràdio, d'on sortien cançons, serials, remeis, consultories sentimentals... Una allau de personatges que envaïen els menjadors i les sales d’estar de totes les cases. I a la nostra amiga, si ja li costava imaginar com s’amagaven els personatges als llibres, dins d’aquell aparell, com podien estar tots ells camuflats?
Ho preguntava una i una altra vegada a les seues fades padrines que, divertides, li digueren que hi entraven pels fils de l'electricitat, mostrant-li la ràdio endollada al corrent. Dit i fet, ella no s’ho volia perdre, i una tarda es va situar baix la taula camilla i va posar els seus tendres ditets a l’endoll, fent saltar els fusibles i emportant-se'n un bona coça i un regust a sofre a la boca que li va durar un parell de setmanes.
Però aquella nena parida a Puertollano i que va néixer als set anys a Eivissa va aconseguir entrar a aquest fascinant món per contar-nos històries, vivint els seus somnis i ho va fer, com no podia ser d'altra manera, des de la ràdio, per a convertir-se en una de les comunicadores eivissenques més estimades. I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat...

Comentaris

  • Evocació i tendresa[Ofensiu]
    Illadestany | 17-04-2020 | Valoració: 10

    Quins fantàstics records de la teva meravellosa illa!
    El paisatge i el personatge són autèntics, tendres i evocadors d'indrets i de temps llunyans.