Els petits plaers quotidians

Un relat de: leonardo
Obrir els ulls al costat de la teua parella, l’olor de l’escuma d’afaitar a la cara, preparar l’esmorzar mentre tot està quiet a la casa, la primera melodia que entra al teu cervell mig adormit i et sorprèn dansant enmig de l’habitació. Contemplar el son serè del teu infant submergit en la puresa de la seua olor. L’olor del cafè just acabat de fer, contemplar a la terrassa com comença el dia per veure els primers raigs de llum com acaricien les flors multicolors i adonar-se que tot té el seu lloc, que tot encaixa... I si pots, veure com despunta el dia al camp o a la costa davant la mar i sentir-te per un moment en perfecta simbiosi amb l’Univers, recuperant l’equilibri.
La gent al carrer iniciant la jornada entre endormiscats i esperançats, les primeres inspiracions profundes, l’aire fresc a la cara, veure’t reflectit en els primers ulls i somriures.
L’olor de la tinta fresca del diari per estrenar, les primeres notícies que hi llegeixes, acabar el sudoku... La mirada relaxada al davant de la bellesa empresonada dins d’un marc.
La cerveseta amb els amics després d’una dura jornada, el sabor salat d’una oliva que et transporta a les suaus dunes de ses Salines...
El pessigolleig que em produeixen les bombolletes d’una copa de cava per convertir-se en un sonor oís, “s’oïsset de sa güela Maria” (la genètica és molt caparruda).
L’agradable sopor després d’una bona vidassa tombat a la fresca d’un garrover o d’una figuera, o la conversa animada acabat un sopar amb els amics amb un combinat de ginebra...

L’olor de terra remulla després de la tempesta, submergir-te dins la mar per purificar-te o navegar a la vela sense rumb fix, jugant amb les ones que t’esgronsen o planejant com un genet a lloms de l’escuma blanca amb la cara al vent paladejant el sabor salat dels esquits de la mar..

La combinació reparadora d’un tros de xocolata amb el te de mitja tarda, els acords d’una melodia que et fa eriçar la pell i et travessa tot el cos...

L’intens sabor dels albercocs i de les figues collides de l’arbre, la fragància del bosc quan t’endinses en els seus intricats camins...
L’aroma, que recorre tota la casa pagesa, de la coca amb sobrassada acabada de treure del forn...
La sensació d’inici de viatge, la més autèntica en sortir del port d’Eivissa en vaixell o quan aterres a qualsevol aeroport, en agafar el cotxe de lloguer, sentir una poderosa sensació de llibertat, sabent que tot és nou: els paisatges, els pobles, la gent, la nova dimensió del temps de vacances...

En la intimitat que et dóna l’habitació submergit en el silenci de la nit endinsant-te, amb l’ajuda d’un llibre, per nous camins, noves aventures... Viure l’experiència del silenci que et dóna la meditació.

L’emoció quan s’apaguen les llums al cinema esperant les primeres imatges projectades a la pantalla.
Les primeres notes entonades que aconsegueixes arrancar d’un instrument, o el so d’un saxo, en una jam session, improvisant en directe una tendra balada.

Unes mans acariciant-te l’esquena, rascant amb fruïció just aquell punt encès que ho necessita... Acariciar les mans de la teua parella després d’un sopar romàntic amb flaires de gessamí, mare-selva o dama de nit...

Viure una posta de sol des del far de Barbaria, s’Estany Pudent, el cap des Falcó, Benirràs, les platges de Comte o ses Variades...

Acabar d’escriure aquestes línies, jugant en les paraules per trobar les més adequades per expressar els meus sentiments, qualsevol tarda de diumenge escoltant musica de Van Morrison...

Aquests són part dels petits grans plaers quotidians, aquells que fan la nostra existència més plaent i la suma de tots ells tal volta s’atracaria a la meua definició de la FELICITAT.

Comentaris

  • Molt encertada[Ofensiu]
    RATUIX | 26-01-2012

    aquesta lllista de bells plaers. I acordo amb tu que qui sap reconeixer aquest moments, té la clau per saber que hi ha instants de felicitat, la nostra compensació per la vida.