Històries de cans

Un relat de: leonardo
Sortir a passejar amb les teves mascotes et canvia radicalment la perspectiva del passeig quotidià. Fas tota una nova família d´amics, de gent que s´atraca a saludar els teus cans, dirigint-se a ells, i després a tu, per preguntar-te sobre el seu caràcter, els seus gustos i per contar-te la seva història relacionada amb els animals, la seua història de cans.
Com la que m´explicaren els amos de na Saqui, que se n´anaren de viatge una setmana i la seva petita, una preciosa bichon maltès, blanca com la neu, s´ho va passar tan malament que va estar un mes per recuperar-se de la tristor i de la sensació d´abandonament que va patir.
Unes mascotes una mica malcriades com en Bifo (Bífidus Activo I), que setmanalment arrossega la seva ama en direcció a Can Vadell per fruir d´un tocinillo de cielo, i assegura orgullosa la seva ama que el veterinari se sorprèn dels magnífics resultats de totes les seues anàlisis. O una altra quissoneta, na Lua, que durant les vacances estiueja a sa Cala i l´amo ha de baixar a Vila a comprar-li el pernil de Can Cosmi, l´únic que li agrada. No tenen mal gust els condemnats!
Històries d´abandonament real, cruel, i de solidaritat, d´amor cap als animals que ens demostren els pares adoptius d´en Bicho, un ca que adoptaren en molt males condicions i que després d´uns mesos d´afecte i estimació, d´atenció veterinària i deguda higiene i perruqueria va renéixer aquest magnífic exemplar d´schnauzer que, recuperat de les ferides físiques i psíquiques, ara passeja confiat i feliç pels carrers d´Eivissa.
O la història d´en Panchito, fill d´una quissona maltractada i cruelment empresonada que van alliberar els agents de la policia i que deixaren a la tutela de Can Dog, on va parir una camada de preciosos shih-tzu, entre els quals es trobava en Panchito, un exemplar de petita envergadura, però d´una extraordinària sensibilitat, com ho va demostrat l´altre dia en sortir de passeig. Tossudament va fer canviar la seva ruta quotidiana per anar en direcció contrària, cap a casa d´una amiga de la família que havia visitat en alguna ocasió.
Va seguir estirant fins arribar a la casa i en comprovar que en tocar a la porta no els obrien, descobriren la porta oberta amb la seva habitant inconscient a terra, a causa d´un infart que havia patit feia escassament uns minuts. El sisè sentit d´en Panchito va salvar la vida de l´amiga.
O la història d´en Rusty. Va ser el més petit de la camada i la seva mare, en comprovar la seva fragilitat, el va deslletar i l´abandonà a la seva sort. Però va tenir la fortuna de caure en mans d´una família pacient i que en sabia, de la criança de cans. L´introduïren dins d´un calcetí i per conservar la calor se´l posaren a la butxaca, amamantant-lo amb una petita xeringa de llet.
I avui gaudeixen d´un formidable american pit bull de més de 80 kilograms de pura noblesa i bondat, d´una raça catalogada com a perillosa, però que s´ha criat com un més de la família entre els seus infants.
I us vull contar també la preciosa història d´en Nico, un cadell que trobaren desvalgut pes Molins, famèlic i desconfiat, i des d´aquell dia va passar a ser un membre més de la família, una mescla de perdiguer i ca eivissenc, que va canviar la caça pel joc de pilota i la protecció de la seva ama, a la qual seguia amb devoció per allà on anàs. Era un dels nostres amics i vesins, un ca molt especial, que ens trobaven en els nostres passeigs diaris.
L´altre dia en veure la seva ama tota sola, vaig tenir un mal pressentiment, que poc després se´m confirmaria en donar-me la trista nova de la seva mort.
Els i les que no heu tingut mai un ca, una mascota, no podeu arribar a imaginar els sentiments que ens desperten, tot l´amor que entreguen sense esperar res a canvi. L´alegria que transmeten, la tendresa, el pacte de lleialtat que segellen des del moment que entren a formar part de la teva vida.
Tots els que tenim, teniu o heu tingut un ca a les vostres vides sabeu de què estic parlant i tots tenim una petita o gran història que sempre deixa un bon regust de boca, un caliu, una història d´amor, de solidaritat, d´entrega, de fidelitat, una preciosa, tendra i entranyable història de cans.

Comentaris

  • La família ho fa també els cans[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-11-2019 | Valoració: 10

    Vaja, una història molt entretinguda i molt agradable de llegir, on els cans són els protagonístes i és que són molt fidels als que els crien.
    M'ha agradat i té el seu punt moral sobre els gossos, que ens fan comapanyia.
    Molt bé, Leonardo...
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Felicitats![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-03-2016 | Valoració: 10

    Felicitats, per la transmissió d'amor que fas en aquest relat, per encomanar una passió tan natural, per la tendresa que desprèn aquest escrit, per la informació que ens descrius, per tot això i més i per , senzillament, estimar a un ésser viu. Jo no tinc cap gos, però m'has encomanat l'estima. Una abraçada.

    Aleix