Testament vital

Un relat de: Perennant
Per quan
ja no pugui entendrir el teu gest
ni raure envidat pels nostres eterns somnis...
Per quan
no tingui la força dels teus anhels
ni el deferir mutu d’un nou delit de carícies...
en tindré prou essent tu
tot el meu bagatge.

Sempre seràs
els meus mots vessats
sobre fulls en blanc,
esborralls
amb imperfecta i maldestre grafia.

Reposaran sempre,
amb mi,
les teves petjades compassades,
els teus respirs mesurats,
les aurores de roig lluminós,
els silencis necessaris
de més alegre o més reposada melodia.

Amitjanades vides
de record compartit!
Família i amics,
dinars de conversa,
jocs de sobretaula,
enyorada infantesa
i sopars de nostàlgia.
La nostra pel•lícula,
el viatge que somiàvem,
el que mai vam fer...
La vida, que se’ns acaba...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Perennant

Perennant

19 Relats

17 Comentaris

29754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Si et sóc distant
quan t'evoco petits esclats de la meva llum
a la penombra del meu pols,
és només per aquella essència que pervé
del convingut albir compassat,
escairat per la teva entelèquia.

Busco sotjar aquell traç de color
amb petites nueses de mi.
Si em ressegueixes
no trobaràs ni un instant temorós,
cap gest desmesurat,
ni tan sols lliurats clams trobats a enyor...

Sóc,
-m'aïllo-,
en el meu xerric immutant de silencis,
impertèrrit,
i avanço en el depassar delerós
de la contínua afluència
que em vincla amb tu.

perennant@gmail.com