Cada nit

Un relat de: ZeroNegatiu

Cada nit, quan se'n va el Sol,
ma vida es pon rere les muntanyes,
camí de la mar blava,
buscant l'origen d'un incert destí.

Cada nit, ma ànima fuig del cos,
i les pors tornen a buscar-me,
mil preguntes, mil dubtes,
sense treva, ensorrant-me.

Cada nit, ma ànima plora,
quan la soledat em xucla l'esperit,
moment que desitjo morir,
immers a la llum del somni on he d'arribar.

Cada nit, ma ànima somnia,
poder navegar per l'oceà de la teva pell,
naixent a cada onada del teu amor,
besant els batecs del teu cor.

Cada nit, ma ànima sent,
que existeixes de debò,
que ets aquí,
que tu ets el sentit
que fas que estimi la vida.

Cada nit, ma ànima voldria,
caure com una ploma als teus dits,
mentre es fon ma esperit,
amb els versos d'amor de la teva eternitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ZeroNegatiu

ZeroNegatiu

14 Relats

43 Comentaris

19043 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Soc un drac del 64, vaig aparèixer a una bonica ciutat plena de bars, cel i ones que han portat la meva vida fins les muntanyes de la comarca d'Osona. No pretenc pas ser escriptor i el meu fort no és la gramàtica, però és tot un plaer poder compartir unes paraules escrites en aquest paper virtual amb tots vosaltres. És potser aquest món sense presència, qui fa possible el miracle de compartir aquests relats que ens donen vida més enllà dels límits imposats pel temps. I és que cada escrit és un bocí de nosaltres, un pessic d'ànima, un petit sentiment, potser una manera de sentir-se feliç, encara que sigui per un moment.

Un PeToNaS per tots!! ;)