A la nit . . .

Recordo la mirada encisadora, a la nit,
perseguint per tot arreu el lloc precís que,
arriba més enllà del que hi a aquí
gronxant el bressol on cada vespre reneixo.

Recordo la fragància de l'alè, a la nit,
paraules d'èter cristal·lí que,
posen veu al silenci
tintant d'amor l'aire que entra en mi.

Recordo carícies tendres, a la nit,
dolces com l'arrop que,
delicadament envolten com una pell
l'ànima que la vida em dona.

Recordo formes sinuoses, a la nit,
una figura a la penombra que,
amb voluptuosos moviments
donen forma a l'esser que soc.

Recordo uns llavis humits, a la nit,
buscan els límits del plaer que,
un desig incontrolable fa créixer
al beure la mel de la teva boca.

Recordo passions de foc, a la nit,
incandescents flames que,
dibuixen un cos encès
per desfer-se en glops de plaer.

Recordo que és l'art d'estimar, a la nit,
amb la complicitat d'una lluna que,
a l'univers somriu de manera eterna
on desperto quan em toques.

Ara només puc recordar, a la nit,
com una tempesta fora de si que,
empeny una i altra vegada a la deriva
aquest vaixell perdut per trobar-te
a la nit . . .