TEMPS QUE DEFUIG

Van convenir savi i alumne que el temps era com una roda de bicicleta (sí, eren un savi i un alumne més propis de la nostra época).
I el savi li feia notar a l´alumne que només podia estar sobre la bicicleta amb els dos peus als pedals si la roda es movia,i, el noi s´entestava en mirar la roda parada tenint els dos peus als pedals, i cada cop queia.
El savi li digué:
- Tal com passa amb la roda, així passa amb el temps. Cada cop que vols parar-te a mirar el que passa, el temps es para, desapareix. Cal comptar el temps com ho fa una roda, gaudint del moviment, així, doncs, millor guia´t per les coses que fas i et passen, i no et paris a mirar per on passa el temps, perque desapareix.
I l´alumne tirà el rellotge, cremà l´agenda…..i va viure molt més.