Temps en llauna

Clac clac clac... Silenci. Cauen algunes gotes i torna a començar. El càlcul és senzill: cada vint mil gotes és un litre, s'omple la llauna de tonyina, un litre, i cada litre són unes tres hores i quaranta minuts... Ho tinc tot apuntat a un full que porto sempre en la butxaca. De fet l'altre dia, la Silvia em va presentar a una amiga, necessites conèixer a una dona, anem a una expo, deixa't una estona la novel·la, etcètera. No vaig tenir més remei que anar i explicar-li a la noia tot el sistema. La vaig convidar a pujar amb mi a buidar la llauna. Estic segur que es va pensar que em volia ficar al llit amb ella... T'has d'anar per les gotes, s'omple la llauna i llavors perds el compte, es clar... És evident que ningú entén aquesta merda. Morirem i tot el que portem dins es destruirà amb nosaltres, entens? Déu meu. La gent em parla de la feina, la salut, la vida, la felicitat, i a mi se'm retorcen els budells, se m'omple el cul de fotuda pólvora perquè ningú pensa en el temps, ningú pensa en la memòria. Adeu, ciao ciao, i no t'he vist en la meva vida. En un vist i no vist la gent oblida o creu que oblida i jo em cago de riure. Mereixen el cel, pobres innocents. L'oblit és al cap i a la fi l'òxid que impregna l'interior de la llauna passats uns mesos d'ús, clac clac clac... En canvi, la memòria són els daus d'aigua que el temps reparteix a l'atzar dels seus mortals. Almenys la Silvia sembla entendre-ho, però ella mai voldrà ficar-se al llit amb mi, és una "bollera", dit per ella mateixa, no li agrada el terme lesbiana, diu que és d'esnobs. A mi em sembla tot bé. Un dia caminàvem per Passeig de Gràcia, era un quatre de maig i la Silvia havia quedat amb la seva única filla. Mai ha volgut explicar-li a ningú res de la seva filla que jo sàpiga. El cas és que jo havia d'arribar a casa, la llauna s'ompliria en tres quarts d'hora. Em va clavar un petó a tots els morros i em va agarrar del paquet, només volia que passéssim la nit xerrant d'això de les seves fotos i d'allò de la seva mare, poc després ho vaig saber. No sabeu lo nerviós que em vaig posar. Vaig arribar a casa i em vaig pixar a sobre quan encara li quedaven tretze dotze onze gotes per caure. Veieu com passa el temps si les gotes cauen? És penós, però només som memòria embotida en un sac de pixats i merda.