Tot podria ser normal

Heu vist com volta. Com volta el senyor! Doblega la cantonada amb un somriure estàtic... i, passats deu minuts, apareix i continua voltant. Quin senyor! Tan ben vestit. Un senyor de cap a peus, granat, un senyor com cal... ara el diari, després la cigarreta (recorda les paraules de la metgessa), i tot seguit un mocador que arriba a vol de colom fins als llavis i torna a la butxaca de l'americana. Com volta el senyor!, quin goig!

Ara el senyor s'ha apropat una mica més. Qui ho hagués dit. Rere la silenciosa copa que li fa de barret s'hi sent un murmuri... "clic clac clic clac..." O hem perdut els papers o el senyor porta una clau per donar-li corda al barret. És un senyor de corda. Tot senyor un senyor de corda. Hem perdut els papers. Que algú li doni corda al senyor... Ja s'allunya "clic clac clic clac."