El món que neix

Un cop d'ull al món que neix...
Morirà, i, nosaltres,
no hi serem per veure-ho.
Ara, construeixen un bloc d'edificis
a un parell de carrers de casa,
i jo m'aixeco amb la finestra oberta,
amb l'orquestra de martells mecànics
i crits per entrepans, cafè i dones;
tot plegat dins el meu llit com si ho estimés.
Potser seria Wagner feliç
amb aquest bombardeig polifònic?
Si un s'hi fixa prou bé, és una òpera
de categoria.
El poble mereix expressar-se
d'aquesta forma, potser...
Sigui com sigui,
així es com es fa el món;
i d'aquí a un temps començarà la literatura:
La gent hi entrarà a viure
i potser també a desviure,
hi haurà qui s'amorarà
i qui es creurà enamorat,
es follarà com a tots llocs es folla,
i d'això de follar naixeran alguns nadons,
i d'altres no arribaran ni tan sols a néixer.
Creixeran alguns nens per fer-se adults,
d'altres, tot i créixer el seu cos, quedaran sent nens,
hi haurà esforços lúcids i amb objectius,
i també es forçarà la gent a fer el que no vol
com a tot el món es fa.
Tot serà igual com era abans per molts,
i per uns altres s'haurà fet un món nou,
i tots plegats tindran el mateix destí.
Jo, amb sort, arribaré a compartir
aquesta o un altre orquestra,
l'orquestra del meu carrer,
amb altres anònims desgraciats
que també estaran esperant
el dia en què tot això canviï.
Un cop d'ull al món que neix...
Morirà, i, nosaltres,
no hi serem per viure-ho.