Teix Penèlope

Un relat de: T. Cargol

Teix Penèlope
amb paciència sens límit
la tela que ens cobreix,
sense mirar si hi ha sol
o és de nit,
si plou o escampa,
si hi ha boira o és clar,
amb rialles o plors,
mirant sempre la mostra,...

Teix, doncs, la teva tela,
tot t'ho mana,
teix la teva història
el teu futur,
teix;
potser t'equivoquis
i al final tot resulti
en debades,
qui ho sap!,..
Teix amb constància efímera,
precisió femenina,
destresa manual,
la tela que ens cobreix.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer