encanteri

Un relat de: edgar naúj

Pres d'un encanteri
sento el cor tancat
batega amb força
pres entre barres
de soledat i silenci.
Tant sols una clau,
una,
entregada un sol cop
i feta desaparèixer
llençant-la al mar.

Comentaris

  • Enforteix[Ofensiu]
    Maragda | 11-09-2005 | Valoració: 10

    el cor Edgar i fes que vincli les barres que t'empresonen i pugui envolar-se de nou, lliure, en un cel ple de bellesa i esperança! No fan cap falta les claus quan el desig de llibertat batega amb força.
    A més si foragites l'obsessió que et condemna es desfarà el sortilegi.
    Desvetlla't i fuig de la tenebra!
    Aquest poema és realment colpidor, amic meu. Has sabut trobar les paraules justes per tal d'expressar allò que turmenta la teva ànima. Però cal que cobris coratge per a seguir endavant...
    Enhorabona i una abraçada!

  • Hola edgar![Ofensiu]
    ROSASP | 04-09-2005

    M'he llegit unes quantes vegades el poema i cada cop se m'ha clavat més endins la força del encanteri. Em fa sentir una mena de dolor, una sensació de condemna.
    Aquest poema té molta força i alhora una impotència que paralitza.
    Jo també tinc un poema que es diu "encanteri", on la meva condemna és sentir intensament.
    Sona molt poètic, però m'arriben amb igual força les sensacions bones com les dolentes.

    No sé, hi ha alguna cosa en aquest poema teu que em sacseja l'ànima...

    Petons!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: