fulles

moltes sensacions...
i molt ben escrites, eh1?!?!
felicitats!!
saluuuut!

Contemplo la imatge rere els teus mots suggerents i un devessall de fulles em cau al damunt mentre contemplo, dessota estant, el brancatge dels arbres. I les meves mans tornen fulles de seda vestides de tons suaus de tardor, prestes a acariciar eternament el semblant i el cos de qui em captiva...

Una caiguda de fulles que copsa tots els sentits, amarada de tendresa i remors de carícies.
Una suau onejar fins arribar a terra, deixant en el lleu camí presagis de brots nous i de vida renovada.
Una estranya calma llisca per la pell de l'ànima al llegir el teu poema.

Què bonic contemplar més endins de la mirada la misteriosa i encisadora màgia d'aquest moviment gairebé imperceptible...

M'ha fet molta il·lusió llegir-te de nou!
Una forta abraçada!

en una fulla verda pel sol i el vent... hi ha el gran miracle de la vida...
escrius amb mans de seda i suavitat, el teu poema relaxa i deixa una melangia poètica sobre la pell de l'ànima...
una abraçada!