Els Bells Camins (D'en Miquel Martí i Pol)

Un relat de: edgar naúj

Com solia ser habitual en aquella data, els carrers de Girona s'omplien de parades amb roses, de parades plenes de llibres, i d'una quantitat incomptable de gent fent el que hom esperava d'ells:comprar roses i comprar llibres. Retòric, oi?
En Ferriol, però, no es considerava part implicada en aquella celebració.
De tant bona persona que era, era dues vegades bò, però patia un terrible problema: la seva era una existencia solitaria.
Treballava de nit en el far de Palmós, i vivia sol en el barri antic de Girona.
És clar que era fill d'algú, fins i tot era germà de dues germanes mes grans, però tots quatre, els seus pares i les "nenes", emigraren a França, fet que ell evità amagant-se per els carrers de la ciutat fins que l'avió que els transportava, havia sobrepassat la torre de Sant Feliu.
En saber-se lliure va tornar a casa seva. En aquella època era jove i molt espavilat; i més que ho va haver de ser.
El mateix dia que va fer setze anys, va començar a treballar de cambrer a la "Xocolateria Antiga", just a sota de casa seva. Als quatre anys d'estar-hi, el van contractar al far, i fins ara que hi treballa.
Vint anys després, tant sols havia evolucionat l'expressió de la seva cara. Continuava éssent prim, silenciós, amb una mirada esquiva; treballador, curós amb les seves coses, estalviador...
L'única malafeta de la seva vida havia estat amagar-se quan la seva familia emigrà.
Aquell dia de Sant Jordi feia festa, i va aprofitar per capbussar-se en la marea de persones que inundaven els carrers.
Realment era com un desbordament. El corrent el dominava, portant-lo de banda a banda de la rambla sense poder aturar-se al seu antull.
Els nervis se li anaven posant a l'estòmac poc a poc. Casualment, o no, es va poder amagar entre dues velles grasses que, sense adonar-se'n, el protegiren del corrent.
Davant d'aquella parada de llibres, caótica com la resta d'aquell diumenge, va descobrir un llibre que destacava de entre els altres. La portada era blanca i lluïa amb diferencia. En veure'l el va agafar abans de que li prengués algun desaprensiu.
" Els bells camins" d'en Miquel Martí i Pol.
En un instant, el seu cos va patir una extranya invasió. Sentia com la inercia de la gent, la seva remor, la seva força, les empemptes, l'intercanvi caòtic de flors i llibres per monedes i bitllets i l'agresivitat deliberada de les dues velles s'introduien en ell convertint-se en un sol pensament: " Me l'emporto sense pagar".
Allò trencava els seus esquemes morals i religiosos.
El cor li bategava amb més força cada cop.
Els seus ulls controlaven tots els altres ulls; observaven els propietaris de l'establiment...
En un moment de total i absoluta confusió, agafà el llibre i s'endinsà de nou en la marea humana, deixant-se portar i protegint-se de qualsevol "mestrefanguets".
Sutilment exercia una lleu pressió sobre la gent, que l'apropava cap a la dreta, aconseguint escapar de la collada en arribar a l'alçada del seu carrer.
Amb els peus i els nervis destrossats, va pujar a casa seva i es va deixar caure al sofá. Durant el descans, la conciència va fer acte de presència, apareguent-li tots els fantasmes infantils: " si robes Deu et castigarà; si parles amb extranys el pare et pegarà amb l'espardenya; si prens diners la mare no et prepararà el dinar..."
De sobte, aquell llibre que reposava sobre els seus genolls, semblava un altre llibre.
En obrir-lo per començar a llegir, descobrí que ni Deu el castigaria, ni el seu pare el pegaria amb res...
La seva sorpresa majúscula fou que totes les pagines estaven en blanc.



Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?