Cercador

Llista categories

Tarda

Un relat de: T. Cargol

La tarda clara, serena, gairebé tardoral d'agost
em transporta cap a altres tardes de la infància,
sense temps, sense moviment, sense por, sense soroll,
clavada a l'eternitat,
sota una inapreciable brisa.

L'eternitat és aquest instant
de plenitud de la tarda,
res no manca sobre el verd i el blau,
un murmuri intenta moure
la roda del temps sense conseguir-ho: sóc feliç,
tan feliç com aquesta contemplació em permet.

Comentaris

Afegir comentari

Casualitats de la vida...[Ofensiu]
brideshead | 24-01-2006
Vinc de llegir "No li diguem adéu a la tarda que mor"......... i em trobo amb aquesta altra exquisida mostra de talent poètic...

"...
un murmuri intenta moure
la roda del temps sense conseguir-ho: sóc feliç,
tan feliç com aquesta contemplació em permet."

Jo segueixo contemplant, no vull moure la roda del temps...

Petonets, Tcargol!
Recollons...,[Ofensiu]
rnbonet | 07-11-2005 | Valoració: 10
...xé! Que només és una estació de l'any... Que no cal posar-se tan melancòlic, tan "això" i tan "lo altre" (que diria la Conxa mallorquina).
Tu, -fes-me cas- tira del "canut", que guareix malalties... I res més.. Ah, sí! Salut i rebolica!

l´Autor

T. Cargol

200 Relats

453 Comentaris

196216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Afegir a preferits

Biografia:

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >