Suïcidis

Un relat de: helena

La gent que decideix morir voluntariament, abans d´hora?, hi ha un moment que s´allunya de tots els lligams més estimats, pares, fills, germans, avis.
Et deslligues com si hagués passat un segle, com si els veiéssis novament després de mil anys.
I tot és mig esborrat, en un segon terme.
T´allunyes de la realitat per poder marxar tranquil.
I et quedes com sol, sol de veritat.

Sol per marxar de tot i tothom. No és covardia,
és desesperació i miratge, com veure un oàsi al desert i correr en aquella direcció per salvar-te dels horrors particulars.

És difícil que els altres ho entenguin mai. I no és culpa dels que t´estimen, que no hi podien fer res. No és culpa de ningú, potser d´un mateix per sucumbir a la seva pròpia debilitat.
Però el món també s´ha fet per als dèbils i perque puguin abandonar quan vulguin sense que s´hagin de demanar tantes explicacions.
La vida de cadascú és seva i prou.
El mínim és respectar-ho, i en aquest món democràtic és respecta tot menys això, que és la màxima lucidesa que hom pot tenir per decidir on i quan s´acaba la seva vida.
La hipocrèsia fa demagògia d´aquest fet irrefutable i contundent.
I gira l´esquena per no enfrontar-s´hi.

I cerca culpabilitats que potser no hi són.

Quan algú decideix abandonar, només ell o ella saben per
quin motiu ho han fet, podriem intentar respectar aquestes dràstiques decisions, encara que sembli una pérdua absurda i un pou de tristesa.


helena

Comentaris

  • AnNna | 28-04-2006 | Valoració: 7

    bé, per començar dir que estic d'acord amb tu. Sempre es tracta la gent suïcida d'egoïsta i de covarda, però no crec que sigui així. S'ha de ser molt valent per a poder tirar-te al tren o enfonsar-te un ganivet al canell.

    I egoïsta? Vaja, la gent està malament, però crec que si ha decidit marxar és perquè ha notat que a poca gent li importava en aquest món, per tant, serà poca gent la que estigui malament en referent a la seva pròpia mort. I si és molta la gent afectada, penso que haurien d'haver demostrat en el seu moment l'estima que sentien per aquella persona, que si hagués estat així segurament no hagués pres la sortida ràpida.

    aiix, després d'aquesta bíblia que t'he escrit, t'he de dir una cosa sobre el relat en si. Sembla que no coneguis la tecla de l'apòstrof, ja que ho fas amb l'accent tancat, m'equivoco? No és el mateix! L'apòstrof es troba amb l'interrogant de tancar :)

    I res més, que espero que no hagis escrit el text per justificar un possible moviment teu, és a dir, espero que no se t'hagi passat pel cap una idea suïcida [sí, és decisió de la persona, però sempre és preferible viure bé i content i no haver de tenir aquest sentiment]

    Molts petons, que t'he escrit aquí una història interminable!

    ens llegim,


    AnNna

  • Aquest ha estat el cas de la filla de 32 anys[Ofensiu]
    llu6na6 | 27-04-2006 | Valoració: 9

    d'uns amics nostres.

    conec diversos casos i la meva reflexió concorda en alguns punts amb la teva, però no en tots.

    Cal respectar, evident! Però posada en la pell del qui ho fa, sento que la ment hi juga un paper molt important.Enterboleix la realitat i la pinta amb el rostre més esfereïdor que poguem imaginar.

    Hom se sent rebutjat cruelment per tothom, se sent en un infern d'odi i de presències paoroses. De desamor insuportable, i el sofriment que això li genera, s'arriba a fer tan aclaparador, que l'únic camí que ell creu que li queda és aquest.

    Això vol dir que ho comprenc, que ho respecto i que em produeix una íntima pena per la infelicitat i el sofriment que comporta.

    helena, busques el què i el com de moltes coses, i això està molt bé. No et deixaràs enredar fàcilment.

  • La vida...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-04-2006 | Valoració: 10

    ...és de cada persona i crec que s'hauria de tenir present. T'he de dir, per altre banda, que és difícil sopesar fins a quin punt no és pot anar més enllà i acabar d'una vegada. Hi ha gent que per un mal de ventre deixerien d'existir i d'altres que suporten el que sigui per continuar vivint. Sempre hi hauran punts de vista i la controversia existirà ho miris com ho miris. Està molt bé la teva reflexió, com sempre. Una abraçada.

Valoració mitja: 8.75