Sota seu

Un relat de: angie

Un arbre de flors rosades, està creixent al meu jardí,
i a cada bes que em regales, torna i torna a florir.
Esporgaré ses branques verdes, per a que hi passi sempre el sol,
i asseguts sota sa copa, ens abracem i alcem el vol.

Ses fruits són baies oloroses,
d'un vermell intens de sang,
que ens duem junts a la boca,
assaborint sucós instant.

Gotes sensuals de melosa reïna,
pel seu tronc, regalimant,
quan la calor la fusta asseca,
ens segella el cor i les mans.

En les albades boiroses de novembre,
quan la gebrada tinta de blanc el seu peu,
badalla content esperant arribin
el teu caminar i al costat el meu.


Comentaris

  • L'he llegit tres cops[Ofensiu]
    Carícies | 01-01-2006

    i puc dir que començo bé l'any. Gràcies per expressar amb tanta tendresa les emocions. M'encanta "el teu caminar i al costat el meu", imagino que l'estàs mirant mentre camineu junts i que ets feliç

  • Precioses paraules...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 01-01-2006

    que contagien l'amor i la tendresa a cada vers.
    Un poema ben plàcid!

  • Ostres![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 28-12-2005

    Quin poema més tendre!

    Un arbre... com l'amor... que s'arrela de la manera més profunda i amb fermesa. Un arbre, com l'amor, que creix dia a dia una mica més, i dóna fruits, i floreix!

    Has trobat una imatge molt bonica i encertada.

    Un barret per vós, ple d'arbres que sempre floreixen!!

    Una abraçadota!

    Salz.

  • l'arbre...[Ofensiu]
    Capdelin | 22-12-2005 | Valoració: 10

    és una imatge perfecta per a l'amor... creix, s'omple de fulles i de fruits, reb nevades, glaçades, podades i vents... però segueix ferm, viu... esperant la primavera.
    bon nadal i una abraçada!

  • Deu ni do[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 17-12-2005 | Valoració: 10

    quin tros de poema!! ejje
    m'ha agradat molt, deu ni do com t'expresses... seguiré llegint-te. Petons!!

  • L'arbre de l'amor.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 15-12-2005

    Caram, això és un poema...!
    El trobo un clàssic, amb el ritme de les primeres poesies d'en Martí i Pol, amb les imatges naturals i bigarrades d'en J.V.Foix... amb una rima correcte, gens forçada...
    Una metàfora bellíssima de la imatge de l'amor, l'arbre que dóna fruits saborosos.
    És boníssim i m'agrada molt.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276753 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com