Sota el fanal

quina genialitat! cada paraula és una imatge, és foc, és complicitat de nit d'estiu fulgurant... desitg, plaer...

felicitats per aquests versos!

pel teu comentari! Feia temps que no en rebia (i força també que estic bastant desvinculada del web per falta de temps) i m'ha fet somriure.

Cert que són breus, i que intenten acumular imatges i metàfores entre linies. Genial que els hagis rebut així, és totalment l'intenció amb que estan escrits

No em sona haver-te llegit mai, així que ara m'hi passaré una estona. (ja n'hi ha prou d'estudi, per avui)

Respecte a aquest poema..

breu, directe,contundent. M'agrada especialment el segon vers.

Encetes cada vers amb una ordre que hi dóna intensitat. (Potser, pel meu gust, tot el poema hauria de ser així, amb ordres que anéssin augmentant el to del poema)

M'ha agradat. Directe, amb imatges seductores.. vaig a continuar llegint coses teves.

Una abraçada!

i m'ha meravellat la brevetat de cada vers i la màxima quantitat de sentiment de cada estrofa.

Gràcies, d.

(PS: he penjat el Repte 311, del que en vas ser jutgessa, per si vols fer-hi un cop d'ull a la introducció)