Sortida d'emergència

Un relat de: Adaili

Anheles el blanc, blanc brillant dels dies, blanc immòbil per no pensar en res. Però obres els ulls i a casa tot és gris, o gris més fosc, o negre. Les teves paraules surten de tots els racons d'aquest cau de casats i t'assalten. Sents les parets cada cop més a prop. T'ofegues. Tot és ple de pols... El món et roda. Respira a fons, cap tempesta és eterna. Et prems el cap amb les dues mans, amb força. Tanques els ulls i encara hi veus més, ombres de dubtes i perfils de fracassos. Hi ha un forat fosc davant teu i comences a caure... Obre els ulls! De pressa! I agafa les claus del cotxe...

*

El mar té el color suau de les oliveres, difuminat però brillant sota el sol insolent i burleta. Tanques els ulls un moment, i l'únic que sents és l'olor recorrent de sorra mullada i la quietor de l'aire a les teves galtes. Et descalces, i els teus peus dibuixen desitjos salats a la platja. Llances el rellotge i l'anell, que aletegen brillants un últim instant abans de perdre's en la tarda. Segueixes el vol auster d'una gavina. T'asseus, i deixes que l'olor de petxines t'embriagui a poc a poc...

*

La barca és blanca, d'un blanc atrevit malgrat la suavitat del capvespre. En baixa un home jove, quasi un noi, de mirada tèrbola i marina i cabells d'algues irisant-se al sol agònic. T'hi acostes a passos curts, sense pressa, i et sents com una nova Helena que deixa enrera palau, marit i filla. Quan ja hi ets a tocar, ell t'agafa la mà i tu l'observes, com tantes altres vegades. T'agraden els seus ulls brillants i la Troia que insinua el seu somriure. No l'estimes, però estimes el seu amor, i això et basta...

Comentaris

  • Canvi climàtic[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 02-05-2006 | Valoració: 8

    Si. La platja. O qualsevol altre lloc. Perque a vegades tot és el mateix. Tu ets jo. I jo sóc tu. I ara mira com ens reflectim...

  • saps...?[Ofensiu]
    Capdelin | 11-02-2006 | Valoració: 10

    he quedat ple i ric al llegir-te... relates poesia, pura poesia... cada frase és com un vers de zafir... no hi ha paraules per omplir i acompanyar, tot és superafrofitable i bell:
    "tanques els ulls i encara hi veus més...", "el mar té el color suau de les oliveres...", "la barca és blanca, d'un blanc atrevit en el capvespre..."
    i així tot, tot el text... quin immens poema!
    Avui t'he descobert i et seguiré llegint i gaudint de tu! felicitats!
    ptons i una abraçada d'un blau suau de mar i olivera...

  • Transmets...[Ofensiu]
    GTallaferro | 26-01-2006 | Valoració: 10

    la idea de l'opressió vital de la protagonista amb molta força.Es reflecteix molt bé en el primer paràgraf, l'antítesi de l'últim on es deslliura de tot allò que l'ofega També m'ha agradat la utilització del referent clàssic de Troia!.
    Escrius molt bé!!!!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Adaili

Adaili

10 Relats

15 Comentaris

9168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any i el mes que la ciutat va ser nomenada seu dels Jocs Olímpics. Encara no sé on vaig, només que seguiré caminant...

Espero els vostres comentaris i crítiques! Gràcies per avançat!