Tens un minut?

Un relat de: Adaili

Camina pel centre, vaguejant sense rumb, de contenidor d'escombraries a contenidor d'escombraries. Cansat, empipat amb el món i amb ell mateix, murmura entre dents renecs d'impotència i de soledat quan, de sobte, la veu. Davant d'ell, el mira amb una barreja de curiositat i picardia; bonica, jove, ben vestida.

"Hola", fa ell, entre defensiu i burleta. Cap resposta. Ella només somriu. La gent del seu voltant, vianants anònims com ells, passa pel seu costat sense ni tan sols mirar-los. En ple rovell de l'ou de la ciutat, estan sols.

"Què? No diràs res, oi? És clar, no estic al teu nivell, no et fot! Tu tens pasta, es nota per com vas arreglada, per com camines. Doncs mira, jo no tinc ni un putu duro! Potser tampoc no importa, no? Total, ja sóc gran, i pel que em queda... Segur que és el que has pensat tu. Sí, sí, segueix somrient, que a mi no m'enganyes... A la gent com tu, els pobres tant se'ls hi en foten! No em pots dir que no, tens cara de ser de bona família... De família amb sort. Què passa, que no n'hi pot haver per tothom? Però a vosaltres us és igual! Us manifesteu per coses que passen a l'altra punta del món i, després, a nosaltres que ens bombin!"

Mentre parla, sense adonar-se'n s'ha anat acostant cap a ella. "Què tens ara? Ah, clar, et faig fàstic, no? Creus que m'agrada remenar la vostra merda? Però d'alguna cosa he de viure! L'aire no alimenta, cony! No arronsis el nas. Si faig mala olor, t'aguantes. O m'oferiries la teva dutxa? Oi que no? Si és que queixar-se és molt fàcil!"

"No em miris així! Sí, he begut, i què? La soledat de vegades es fa insuportable. Tu no deus estar mai sola, per això... No, no riguis! Et creus molt bonica, oi que sí? No dic que no ho siguis, però saps tota la gent que no pot estar guapa perquè tu ho estiguis? Si és que us hauria de caure la cara de vergonya! Parleu molt, però després... I el pitjor és que d'aquí cinc minuts ja no te'n recordaràs de res del que t'he dit. Em giraràs l'esquena i ‘a otra cosa, mariposa'. I pobre de tu que em diguis que t'estic fent perdre el temps! Què és un minut de la teva vida al costat de tots els que jo passo així, d'aquesta manera que tant et repugna? Si és que m'hauries de donar les gràcies! Tu tens diners perquè la gent com jo no en té. I no cal que facis veure que et sap greu. Ja sé que ‘som egoistes per naturalesa'! Però si estiguessis al meu lloc..."

La seva veu ha anat baixant de to i ara es fa un silenci incòmode per sobre del caos que tenen de fons.

"Doncs mira!, saps què et dic? Que per mi et pots quedar els teus quartos i la teva ‘pijería'! A prendre pel sac tot!" Empipat, dona un cop de peu a una llauna que algú havia llançat a terra, i s'allunya renegant altra vegada contra tot i tothom. Ella segueix somrient; bonica, jove, ben vestida. Realment, van triar una bona fotografia per a l'anunci de roba.

Comentaris

  • Molt ben descrit...[Ofensiu]
    Romy Ros | 07-03-2009

    M'agradat com ho descrius i fas seguir l'entrellaç del relat entre la fotografia de la model i el captaire contestatari...Molt cru però descrius molt be una realitat quotidian a la que ja ens hem acostumat.

  • Aquest..[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-01-2006 | Valoració: 9

    ...relat està molt ben trobat, la llàstima es que sigui tan cru. Molts ens queixem de que no podem fer això o allò, però realment estem en la part millor del món. Un company meu va anar a l'Africa i quan va tornar em va dir "amic meu, em pensava que era pobre, però desprès del que he vist, me'n he adonat que sòc l'home més ric del món".
    Una abraçada.

  • Autoretrat[Ofensiu]
    Vallespir | 04-01-2006

    ¿I és que hi ha algú de nosaltres que puguem dir que no som com la noia de l'anunci?

    Sempre és apropiat recordar per Nadal que hi ha molta gent ben a prop que són invisibles als nostres políticament correctes solidaris ulls.

    La casualitat -o no- ha fet que aquest comentari hagi estat escrit en companyia de la veu radiofònica de la Mascó parlant de cremes anticel·lulítiques. Quines coses, eh?

    Gràcies Adaili per aquest autoretrat.

    Salut !!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Adaili

Adaili

10 Relats

15 Comentaris

9174 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any i el mes que la ciutat va ser nomenada seu dels Jocs Olímpics. Encara no sé on vaig, només que seguiré caminant...

Espero els vostres comentaris i crítiques! Gràcies per avançat!