Sonet núm. 53. Seguint la mar

Seguir, de nit, la mar, de punta a punta,
Silenci i lentitut quan reposa,
I allà on l'areny amb la pedra s'ajunta,
Copsar el respir del món en cala closa.

Veure la lluna com remunta,
I el sol al zenit, de forma hermosa,
La bella mar, que el cel sempre unta,
Amb les ones estrella formosa.

D'un desti sense flam, per gaudir,
De l'únic i l'irreal tremir,
Que al meu petit cor pot encongir.

I dels mots que callen tot temenci,
Que foren per la mar sellats,
Enterrats en làpides de silenci.