Cercador
Sonet núm. 60
Un relat de: ThomasTurner1985Campanars, xemeneies avorrides,
Branques nues i ocells emplomallats,
I aquest brogit de gents indefinides,
Aquests diumenges tan desesperats.
Borro la nit que marxa abrigada,
Mentres arriba el matí poruc,
El xiuxiueig de la gent animada,
Va despertant a tot el d'ull cluc.
I sento aquest enuig que se'm repenja,
Contra les venes i el pobre cor gelat,
I sóc pols i tristesa de diumenge,
Dins l'absurd color de la ciutat.
Tot admirant la setmana que penja,
De l'arbre de les hores amb plor mig ofegat.
Comentaris
-
El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]La recatada | 17-09-2008 | Valoració: 1
El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris
-
avorriment[Ofensiu]Doria | 01-09-2008 | Valoració: 10
Aquest diumenge tan avorrit
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49