Sonet nº49 Entre les barques

Entre les barques quan passa l'amor,
No duu la fúria de crits i besades,
L'amor que passa a la vora del mar,
És blau verdós i flexible com l'aigua.

Entre les barques quan passa l'amor,
Porta vestit el goig i l'esperança,
I molt endintre, al fons de tot del cor,
Neix l'emoció sense recança.

Perque a la platja hi arribi l'amor,
Hem de tenir una miqueta de calma,
I amb la força constant, la perseverança,

Farà ben possible el nostre tresor.
L'amor que passa a la vora del mar,
Vol que tot just es mogui la barca.