Cercador
Sonet núm. 61. Quatre colors
Un relat de: ThomasTurner1985Quatre colors aparien el món,
On em dissolc i on la beutat consir,
I es desdibuixa lentament meu contorn,
I faig de la mar el meu elixir.
Bru el teu ésser sempre abscon,
En el blau de la mar on els ulls em mir,
El sol, ardent vermell que llurs llavis difon,
I jo burgès, en el cor duc un llir.
Vences tots els mals amb quatre paraules,
Blaves com el cel coronant un menhir,
Com a missió assoli grans causes,
I fer al món de l'esperança gaudir,
D'un destí sense flam cap a les estrelles,
De aquest únic i l'irreal tremir.
Comentaris
-
El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]La recatada | 17-09-2008 | Valoració: 1
El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris
-
Ja saps que plagiar és delicte?...[Ofensiu]ftcarme | 02-09-2008 | Valoració: 1
... No m'agrada gens que em prenguin el pèl.
Publica alguna cosa teva, sense fer trasmpes, això ho sap fer tothom. -
alegria[Ofensiu]Doria | 01-09-2008 | Valoració: 10
quina alegria colors per vestir la vida, Molt original
Valoració mitja: 4
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49