Somriures cosits per llàgrimes

Un relat de: PAULA_93

I és quan tot cau,
Que ja no em puc aixecar
Quan em pregunto "Per què?

Voldria cridar
A mitja nit.
Sota la llum de la lluna.
I preguntar-li:
"Per què?

Me n'adono massa tard,
Vull somriure al sol
Però el meu somriure està cosit per llàgrimes.

Vull cridar
"Per què?"

"Per què...?"

Comentaris

  • *Vull somriure al sol[Ofensiu]
    kispar fidu | 03-09-2006

    Però el meu somriure està cosit per llàgrimes*

    Els perquès que tant de temps ens acompanyen. Els moments de desesperació que sembla que t'ensorrin en la màxima tristesa. Aquells instants en que et sents perdut, sense saber ben bé a on anar...

    Somriures cosits per llàgrimes que no els deixen ser sincers...

    que vagi bé!
    ens veiem per aquí! (o pels flogs! jejeje)

    Gemm@

l´Autor

Foto de perfil de PAULA_93

PAULA_93

24 Relats

51 Comentaris

26711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:

Un dia una persona em digué que havia de dedicar-me a escriure, la vaig prendre per boja. Aquesta mateixa persona em digué que per sentir la sensació de llibertat no calia ser lliure. Un dia vaig escriure una història, la segona de la meua vida, no la guardo, la vaig perdre. Però en aquell instant vaig comprendre què volia dir sentir la llibertat sense ser lliure...


Escric, molt. Perquè m'agrada. Escric per entendrem, per respondrem preguntes sense resposta. Escric per sentir-me lliure.

el meu e-mail:
paula_26_13_@hotmail.com