Somiar en una realitat millor

A vegades, tanco els ulls i somio un món perfecte, on surto al carrer sense cap preocupació, miro a la gent i tothom és feliç i somriu. És un món amb amor i respecte.
Un món on tothom té les mateixes oportunitats, on tothom té els mateixos drets, siguin homes o dones, siguin blancs o negres, siguin avis o siguin joves. Un món on tothom té dret a somiar el futur que vol. Un món on tots els nens i nenes poden anar a l'escola i poden jugar amb tranquil·litat. Un món on no hi ha armes ni bombes. Un món on la gent no lluita per ser ric, sinó que ho fa per fer feliç al del costat. Un món on la gent es perdona, on no hi ha morts, odi, venjança, fam…
Aleshores obro els ulls i em desperto en un món on tot és diferent. La gent no confia amb ningú, hi ha moltes persones que cada dia moren per falta d'aliments, perquè n'hi ha d'altres que els malgasten. Visc en un món egoista, on hi ha persones que només pensen en fer-se més riques. Un món on per tenir poder s'ha d'explotar als altres. Un món on els nens petits treballen sense gairebé cobrar i sense poder anar a l'escola. Un món amb gent que no consideren igual un blanc que un negre, o un home i una dona. Un món amb guerres contínues que no s'acaben mai ni mai. Un món on milers de persones innocents moren cada dia, nens que el seu futur és continuar treballant d'esclaus com fins ara. Polítics que en comptes de posar-se d'acord per arreglar el món, es dediquen a discutir i a insultar-se mútuament.
I, m'adono que visc en un món on la gent no és feliç, i no fa res per ser-ho. Llavors, vull continuar dormint per somiar altre vegada, però no puc. Aquest món no em deixa somiar amb una realitat millor.