SOLITUD

Un relat de: Materile
SOLITUD


En Martí, assegut en una roca, de cara al mar, amb la mirada fixa en l’horitzó, rep tots els records que les onades transporten en el seu vaivé, d’una manera irregular: suaument o amb brutalitat, com la seva vida. Ara s’apropa una ona en què sembla veure-hi la imatge de la seva mare, quan li somreia i ell encara es deixava dominar. Tanca els ulls per poder arrapar-se als seus records.

“Vaig néixer a Barcelona perquè la meva mare ho va decidir així. La meva família és de Bolívia, i ella va voler anar a infantar prop de la seva mare, la meva àvia, quan faltava un més i mig perquè jo naixés. Passada l’etapa de la infància, d’aquesta en recordo poc, vingué l’adolescència: l’etapa més difícil, la dels grans descobriments. Els plantejaments sobre la vida, el cos, el futur... la rebel•lia.

La meva mare, d’origen molt humil, continuava fent feines a les cases mentre jo continuava fent veure que anava a l’institut. Un dia, després de parlar amb la meva tutora sobre els estudis, em cridà i em digué que estaria una setmana sense anar a classe i que, com era evident, no pensava deixar-me lliure per fer el que volgués i que la meva obligació seria acompanyar-la a les cases i ajudar-la a fer les feines que em digués. Vaig intentar donar tota mena d’excuses i suplicar-li que no fos tan dura, que ja estudiaria i em faria càrrec de l’esforç que li representava pagar-me uns estudis. No vaig tenir més remei que acceptar-ho. Així, un dia i un altre... fins que arribà el que va passar. La senyora Gertrudis, mentre jo estava enfilat dalt d’una escala netejant, començà a grapejar-me i em va obrir el cofre dels seus secrets. Quan vaig arribar a casa, vaig arrencar el cor a la meva mare: li ho vaig explicar tot.

Uns mesos més tard, la meva mare no es despertà: va ser un tub de pastilles.

La senyora Gertrudis em pagà els estudis i no la vaig veure mai més”.

Les cendres de la seva mare van i vénen amb les onades per recordar-li el que no havia d’haver passat mai i ell no oblidaria.



Comentaris

  • Com un esbós[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-01-2015

    Veig aquesta trista història com un esbós del que podria ser un gran format, com una novel·la, vull dir. Un cas terrible que és recordat pel protagonista des de la perspectiva d'un gran buit, d'una terrible solitud. Una època d'adolescència que el va marcar per sempre. Que fort!
    Una abraçada, Materile!

  • Pobret[Ofensiu]
    Naiade | 20-01-2015 | Valoració: 10

    Un relat dur i colpidor, distint dels que ens tens acostumats, però per això menys bo.
    De vegades i tristament pasan fets com el que expliques. Ja és ben cert que la realitat supera la ficció. Bé espero que aquest sigui tan sols ficció. el que.

    Una forta abraçada i sort

  • com en la llevantada[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 19-01-2015 | Valoració: 10

    L'onada del teu relat m'ha colpejat amb força! Preciòs l'inici' com l'onada suau, però colpidor el final, com la onada que destrossa la platja en el temporal. Felicitats pel relat. Amim'h agradat el canvi de narrador.

  • E. VILADOMS | 18-01-2015

    Un relat molt dur, Materile. Desitjo que no estigui basat en fets reals.

  • Estic tan acostumat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 17-01-2015 | Valoració: 10

    Estic tan acostumat a que suavitzis els finals que aquest m’ha sorprès.
    També m’ha sorprès el canvi de narració en tercera a primera persona. Dic m’ha sorprès, no dic que no sigui correcte ni molt menys... jo sóc incapaç de donar consells, no en sé prou.
    Gràcies per tornar a publicar.
    —Joan—

  • TRÀGIC![Ofensiu]
    F. Arnau | 17-01-2015


    És veritat que aquestes coses, quan succeeixen en aquestes edats en que la gent és tan sensible, marquen de per vida.
    És molt difícil de superar sense que ens queden ferides, però hem d'intentar tirar endavant, doncs la vida continua...
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Molt bon relat. M'ha semblat que el títol tingui a veure amb la situació actual del personatge i no amb alguna cosa de la seva adolescència que ocupa bona part del relat. Una història ben colpidora. Bona sort!
    Edgar

  • molt dura![Ofensiu]

    Molt dura, Teresa! Però aquestes coses passen...Molt ben escrita! Enhorabona!

  • molt dura![Ofensiu]

    Molt dura, Teresa! Però aquestes coses passen...Molt ben escrita! Enhorabona!

  • Dura història [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 16-01-2015 | Valoració: 10

    La vida dels adolescents s’hauria de ser protegida fora de les convencions socials.
    Una forta abraçada.
    Pinya de rosa

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-01-2015 | Valoració: 10

    M'agrada molt

  • Aleix de Ferrater | 16-01-2015 | Valoració: 10

    Sigui com sigui, la vida continua. Difícil, en alguns casos, més planera en d'altres. La breu història que ens expliques és colpidora, però és així, és, simplement, vida. M'ha agradat molt i crec que aquest relat dona per a més. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10