Soledat

Un relat de: escriureambelcor

Soledat, què passa quan estàs sol? Quan no et pots amagar dels teus sentiments? Quan quedes nu davant el negre buit de la teva ment, què ocorre quan la raó no entén el cor? Quan estàs sol? Solament davant teu. Sol. No et pots amagar. I quedes pres dels teus propis murs. T'ofegues en el teu propi dolor. En els teus pensaments. Una llàgrima llisca per les teves galtes al veure't embolcallat en el buit del teu propi ésser. En el trencador silenci del teu cor. Que et passa, a tu, que camines sol i descalç pel camí glaçat. Caus, però no trobes una mà humil estesa davant teu, una mà amiga enmig del tenebrós negre del teu interior. Hi ha algú que il·lumini una mica a aquest buit interior? Ets fràgil. Ets conscient de la teva fragilitat però l'amagues sota el mur de la teva hipocresia. Tens por que algú pugui traspassar aquest mur. Què t'ocorre? Perquè et tanques? El nen del teu interior juga espantat amagat en un racó.

"Per què, perquè et tanques en un racó? Hi ha un món fantàstic aquí fora."
"He vist un monstre" respon el nen amb temor. "Un horrorós monstre"

Si, ho va veure. Aquest monstre és el dolor. És la solitud. És l'enveja. És l'avarícia. És l'odi. Són totes aquelles coses que degraden i embruten el vel de la innocència infantil.

"No tinguis por.
Has de ser fort.
Sortir aquí fora.
Lluitar.
Lluita amb ungles i dents amb aquest monstre.
Mai erris,
mai abandonis.
Tens la teva pròpia missió en aquest món,
has de ser el teu propi guardià."

"Guardià?" va preguntar el nen, dubtant d'aquelles paraules.

"Si, guardià.
Perquè aquest monstre és com una llopada:
quan derrotes al primer marxarà,
però en tornaran dos i amb mes força.
I així cada vegada.
Cada vegada serà més gran.
Cada vegada serà més difícil.
Aquesta és la teva missió.
No et tanquis en el negre del teu ésser.
Busca un company de viatge,
algú que s'uneixi a tu
i així poder ajuntar les forces
i aguantar així el pes del dolor.
Això que has vist,
petit jo,
és el món.
El món corroït pel dolor.
No tinguis por
busca ajuda i lluitarem
junts fins al final.
Per amor.
Per amor a tu.
Per amor a mi.
O senzillament,
per l'amor a viure.
Per amor."

Comentaris

  • A soles amb un mateix[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-01-2008

    Un relat curiós, interessant, amb components mítics o mitològics: la por, el dolor, la soledat són algunes de les grans malalties que pot patir l'ànima humana. L'enveja, l'avarícia o l'odi són alguns dels grans mals que poden envair el cor i la ment de qualsevol que es deixi conquerir per la negativitat.
    El consell que conté és bo: " Busca ajuda i lluita". A tots ens convé tenir-ho present pels moments foscos!

    M'alegra haver passat per aquí! Hauré de tornar un altre dia per conèixer altres escrits teus ...

    Entre tant, et dono la benvinguda a Relats, on espero que puguis gaudir de bones estones de lectura i d'agradables descobertes.
    També t'envio una abraçada per celebrar la nostra coincidència d'avui,
    Unaquimera