Una nova tardor comença

Un relat de: escriureambelcor

Mires per la finestra i a traves del vidre mig entelat veus com cauen les fulles de l'arbre del jardí. Penses en tot els dies d'estiu que has passat sota aquell arbre, jugant, sentint l'herba verda i fresca sota els peus, gaudint del meravellós dia i del joiós moment que t'ha brindat la vida. Inevitablement apartes la mirada del llibre de química, has intentat estudiar mil cops aquella lliçó, però sempre que mires per la finestra el cap se t'omple de records i la boca d'un gust nostàlgic a gelat de maduixa amb caramel de xocolata, recordes lo bonica que era la platja durant la posta de sol, i com n'estava de plena de parelles d'enamorats que sota un càlid bes es fan la promesa de l'amor etern que dura tan sols aquell instant.
Retornes a la realitat, i decideixes deixar el llibre de química en un racó i sortir al carrer a passejar, el sol comença a caure a l'horitzó t'asseus a l'arena de la platja, està calenta, tot i que avui no ha fet calor la sorra és calenta, això et dona una agradable sensació de confort, et fa sentir bé. Mentre cau el sol i ja es comença a amagar descobreixes que la tardor també té el seu atractiu, la tardor és sensual, el seu suau vent et porta al nas l'olor de les castanyes cuites al foc. La comissura dels llavis s'entreobre per notar com la brisa marina entra a la teva boca i et deixa en la llengua un regust a sal. Tanques les parpelles i et deixes caure sobre la sorra, com la fulla que has vist des de la finestra de l'habitació.
Una sensació de serenor, de plaer t'envaeix el cos, la ment abandona el cos i se'n va algun lloc molt llunyà. De tornada a casa, decideixes que la tardor és un bon moment de començar a llegir aquell llibre que durant l'estiu vas canviar per les piscines i per les excursions. T'adones que la tardor és una època que no has de passar sol. La tardor l'has de passar al costat de la persona que cada matí et prepara el cafè, et pregunta "Com estàs?", aquella persona que s'asseu a la cadira de fusta vella del jardí i t'espera mentre mira el paisatge de colors marrons engroguits.
Has de descobrir que la tardor pot ser meravellosa, que només necessites un bon llibre, un bon cafè, un jardí amb molts arbres, una mica de vent i molta nostàlgia.
Descobreixes que cada moment és especial. Que la química també pot ser especial si tu vols. Tot pot ser especial, només cal que sigui tardor, i serà especial.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: