Futur sense sortida

Un relat de: escriureambelcor

El teu futur,
construït entre aigües agitades.
El teu futur,
un castell de sorra.

Per què no puc viure,
per què no sé viure?

El meu futur,
somnis de cristall.
El meu futur,
ombra del passat.

Obscuritat he estat,
falsedat m'obligues a ser.

No hi ha futur
per aquells que viuen al passat.
No hi ha futur
pels que no viuen el present.

Futur, passat, present.
Tot i res.

Travessant l'obscura nit de la meva ànima,
camino, espero, busco.

No trobo.

No sento la teva veu a l'orella,
no et sento,
tan sols sento
l'agonia d'un present que mor,
que mor en la immensitat
d'un món sens fi.

Sense passat, no hi ha present.
Sense present, no hi ha futur.
Sense futur no hi ha historia.

Sense historia no sóc ningú.

Per què visc?, si no sé viure.
La mort em fa por, sóc covard.

La vida em mata,
i la mort no em deixa viure.

La meva vida
una pàgina en blanc tacada.

Els meus somnis, el meu futur,
taques en el llibre de la historia.

Jo...

La vida i la mort.

Res ni ningú.

Versos sense sentit,
bàlsam de la meva ànima.

Paraules plenes
del buit del meu cor.

El meu cor ple
de paraules buides.

Pàgines en blanc.
pàgines...jo.


Escriure_amb_el_cor.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: