Sola i Prenyada

Un relat de: tocdenit

Què collons devia estar pensant el dia que vaig decidir que seria mare soltera? Osti això és com una multiplicació per un número de moltes xifres del mal de queixal. Tan agradable i fàcil i meravellós que és el moment de concebre'ls, sobretot el moment precís aquell que no hi ha paraules per explicar-lo, l'orgasme en si vaja, i tan dolorós i angoixant i ridícul que és el moment de parir-los. I això que tot just estic a la fase de les primeres contraccions. No em vull ni imaginar el moment clau de l'expulsió a l'exterior. Si a vegades fa mal segons quina titola imaginat un cap d'un nadó! Que em fotin l'epidural o el que vulguin que ja començo a delirar de dolor. I ara perquè no funciona aquesta merda de timbre? Serà possible, jo aquí morint-me i el personal dinant tant tranquil·lament i explicant-se les orgies del cap de setmana. No si... encara m'hauré de prendre al peu de la lletra la idea de tenir-lo sola. Si, més sola que la una! Però es pot saber on s'ha fotut tothom? Que hi ha una amenaça de bomba o què?! Merda que estic dilatant a tota pastilla. Que vingui algú que al final em moriré de por. Ara si tingués un marit aquí ho estaria filmant tot amb la càmera i posaria aquella cara que no saps si és de babau, d'imbècil o d'estar a punt de desmaiar-se. El fet és que tampoc tindria capacitat de reacció per cridar ningú o sigui que no em treu d'enlloc un marit ara mateix. Ni ara ni mai perquè quan el nen creixés li ensenyaria coses inútils com el futbol, el sofà, aquella manera tan desagradable de mirar i parlar de les dones, a posar-se en contra meu sempre que convingués... massa merda tot plegat. I els que diuen que un nen ha de créixer amb la figura d'un pare i una mare que s'ho facin mirar perquè deu fer dies o anys que no miren les noticies. O que no es miren al mirall. A veure hi ha algú en aquest hospital de merda?! Estic cansada d'esperar i de fer respiracions que encara em foten més nerviosa! A més em sembla que ja surt el cap. Osti el cap! El cap! Que ja és aquí! Ja és aquí! Per fi algú. Passeu-ne via que jo ja us he obert un gran camí, de fet he fet tota la feina sola vosaltres només heu vingut a fer acte de presència i a tallar el cordó umbilical. Mita'l el doctor tu, com aquell que talla la cinta en una inauguració. Ja em podia quedar a casa i tenir-lo a la banyera. Total el taxi m'ha sortit caríssim.


Comentaris

  • gràcies pel teu contacte[Ofensiu]
    ales de foc | 18-10-2010

    i igualment et felicito a tu pel teu relat. Directe i conscís... un pèl crític pel que fa a la figura paterna... que en surt molt mal parada
    et continurè llegint

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 15-06-2010 | Valoració: 10

    et felicito per aquest relat, és fresc, amb un vocabulari que s'escau al moment en què passa l'acció, en un to d'humor i que alhora és suggestiu...

    No sé si ja te'l vaig recomanar però hi ha un curtmetratge que es diu " el circo de las mariposas" que és molt xulo i em va inspirar un poema:

    enllaç a tot plegat:
    La papallona sense ales

    Pd.- en un dels comentaris hi ha els enllaços directes al curtmetratge.
    fins aviat
    joan

  • a veure, des del meu punt de vista (que reconec és totalment subjectiu) jo diria que a part de l'humor és un relat crític.

    Veig que deixa l'element masculí en bastant mal lloc. ¡¡¡ dona, no tots son iguals !!!

    A mi que no em vinguin amb "cuentus" de que la il.lusió per ser mare fà la cosa més suportable. Jo podia tenir alhora il.lusions de maternitat i cagarme amb QUI va inventar la manera de parir. Vés si no podia haver fet que les dones fóssim marsupials com les cangurs. Aquestes ténen els fillets de la mida d'un cacahuet o casi.


    (a partir del dia 7 de juny de 2010 que no valoro els relats i demano que tampoc s'em valorin els meus)

  • De tant en tant...[Ofensiu]
    rnbonet | 04-05-2010

    ...és un plaer llegir històries escrites per gent jove. I sobretot, escrites en la nostra llengua, aquesta que compartim amb vosaltres -els de més enllà de l'Ebre-, els illencs i els valencians.
    T'anime a que seguesques escrivint. Està molt bé el que t'he llegit.
    Salut i rebolica!

  • Hola tocdenit ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-05-2010

    Acabo de llegir els tres relats teus i m'han suggerit :
    En primer lloc que ets capaç d'escriure tractant temes ben diferents i utilitzant els mots adients per a cada cas.
    Després comprenc que, amb el tarannà de la protagonista d'aquest relat, l'acte de parir li sembli dolorós, angoixant i ridícul Amb el primer adjectiu estic d'acord, tot i que ara la ciència estalvia molts dolors, però angoixant i ridícul de cap manera. Ja ho veuràs el dia que siguis mare.
    Et felicito, t'animo a seguir escrivint , crec que tens molt bones qualitats, i t'envio una abraçada de benvinguda a RC.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de tocdenit

tocdenit

12 Relats

37 Comentaris

10972 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Gairebé no tinc biografia però puc dir que sóc nascuda sota una col i que estic mirant de construir-me mica en mica dia a dia, i potser d'aquí uns anys en puc escriure una amb cara i ulls però encara no m'en considero digne.


us deixo aquí un enllaç al meu blog

http://www.tocdenit.blogspot.com