Prostitució literària

Un relat de: tocdenit

Un dia algú em va dir "no deixis mai d'escriure que això es perd" i és el que penso fer: no deixar d'escriure. Però la inspiració ve quan vol i a vegades pots escriure dues ratlles mal comptades i altres vegades és tanta aquesta inspiració que unes idees se't mengen les altres abans de poder-les fer sortir del cap i transmetre-les al paper. En fi, que l'ofici d'escriptor no és una cosa estable per tant en aquest món d'avui si no tens molta sort val més que l'escriptura passi a segon terme i primer tinguis ingressos d'algun altre lloc. I no vull desencantar a ningú però és vist i sabut que avui en dia tothom escriu un llibre i els personatges mediàtics venen més. Per tant escriptors i escriptores anònims ho tenim fotut. Ja no és una qüestió econòmica sinó moral. Veure les nostres idees, històries, contes, novel·les plasmades en un paper d'impremta és gairebé una utopia. I perdoneu el caire fatalista de les meves paraules però jo ho veig així. Ja sé que un no es pot fer un lloc més o menys rellevant en aquest món de la nit al dia però aquest fet, aquest "boom" de gent famosa que s'ha proposat seguir al peu de la lletra els tres objectius de la vida (plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre) està obrint una ferida profunda en nosaltres d'on en sortirem tots malparats. És evident que tothom té dret a expressar-se i crec amb tot el cor en la llibertat d'expressió però quin sentit té posar el teu nom a un llibre que ni tan sols has escrit tu. És clar que això potser dóna feina a molts de "nosaltres" però penseu que ens estan pervertint. No és que vulgui menysprear a ningú, si un és famós és famós que hi farem. Preferiria però que es dediquessin exclusivament a la seva feina, la de ser famós i no s'aventuressin en camps que no els pertoquen. Ara que si això serveix perquè la gent s'aficioni a la lectura tampoc és una tan mala idea, potser d'aquesta manera després, algun dia molt llunyà i remot ens acaben llegint a "nosaltres". I per acabar explicaré que poso nosaltres entrecomillat perquè realment no tinc clar si pertanyo al món dels escriptors amb tot el que comporta aquesta paraula i no voldria caure en el mateix error de la meva crítica. Salut companys, us deixo amb la reflexió tot i saber que normalment el dia de reflexió cau en dissabte.

Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 12-05-2010 | Valoració: 10

    Bona crítica al món de la literatura...jo estic amb tu amb algunes de les coses que dius i trobo molt trist que la gent compri un llibre d'un famós només pel fet de ser famós...de totes maneres quan surt un bon artista també de seguida és reconegut...el que passa és com en tot..cal ser bo i estar en el lloc adequat en el moment just..i això no sempre coincideix...
    en fi ens anem llegint
    una abraçada
    joan

    pd.- no sé si ja l'has llegit però et convido a llegir un poema meu: Paraules aviciades

  • montserrat tafalla rigol | 11-05-2010 | Valoració: 10

    ah sí?, el dia de reflexió cau en dissabte?. M'agrada el dissabte, el que menys m'imagino és "perdre" el temps reflexionant. El que més revolcar-me en un prat pirinenc i contemplar els núvols.
    ***
    Tu potser et puguis considerar escriptor i ha quedat clar que ho ets. Jo em considero el que els castellans en diuen "escribidor",( com es deu dir en català?). Si jo fos famosa, cosa improbable a no ser que em suicidi llençant-me al volcà del qual no recordo el nom (mentida, és que no sé com s'escriu), doncs no tindria cap escrúpol de beneficiar-me per la venda del llibre suposadament escrit per mi. L'únic que diferiria seria el fet que al próleg afegiria el nom del "negre" que ja no seria tant negre.



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de tocdenit

tocdenit

12 Relats

37 Comentaris

10972 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Gairebé no tinc biografia però puc dir que sóc nascuda sota una col i que estic mirant de construir-me mica en mica dia a dia, i potser d'aquí uns anys en puc escriure una amb cara i ulls però encara no m'en considero digne.


us deixo aquí un enllaç al meu blog

http://www.tocdenit.blogspot.com