Prostitució literària

Un dia algú em va dir "no deixis mai d'escriure que això es perd" i és el que penso fer: no deixar d'escriure. Però la inspiració ve quan vol i a vegades pots escriure dues ratlles mal comptades i altres vegades és tanta aquesta inspiració que unes idees se't mengen les altres abans de poder-les fer sortir del cap i transmetre-les al paper. En fi, que l'ofici d'escriptor no és una cosa estable per tant en aquest món d'avui si no tens molta sort val més que l'escriptura passi a segon terme i primer tinguis ingressos d'algun altre lloc. I no vull desencantar a ningú però és vist i sabut que avui en dia tothom escriu un llibre i els personatges mediàtics venen més. Per tant escriptors i escriptores anònims ho tenim fotut. Ja no és una qüestió econòmica sinó moral. Veure les nostres idees, històries, contes, novel·les plasmades en un paper d'impremta és gairebé una utopia. I perdoneu el caire fatalista de les meves paraules però jo ho veig així. Ja sé que un no es pot fer un lloc més o menys rellevant en aquest món de la nit al dia però aquest fet, aquest "boom" de gent famosa que s'ha proposat seguir al peu de la lletra els tres objectius de la vida (plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre) està obrint una ferida profunda en nosaltres d'on en sortirem tots malparats. És evident que tothom té dret a expressar-se i crec amb tot el cor en la llibertat d'expressió però quin sentit té posar el teu nom a un llibre que ni tan sols has escrit tu. És clar que això potser dóna feina a molts de "nosaltres" però penseu que ens estan pervertint. No és que vulgui menysprear a ningú, si un és famós és famós que hi farem. Preferiria però que es dediquessin exclusivament a la seva feina, la de ser famós i no s'aventuressin en camps que no els pertoquen. Ara que si això serveix perquè la gent s'aficioni a la lectura tampoc és una tan mala idea, potser d'aquesta manera després, algun dia molt llunyà i remot ens acaben llegint a "nosaltres". I per acabar explicaré que poso nosaltres entrecomillat perquè realment no tinc clar si pertanyo al món dels escriptors amb tot el que comporta aquesta paraula i no voldria caure en el mateix error de la meva crítica. Salut companys, us deixo amb la reflexió tot i saber que normalment el dia de reflexió cau en dissabte.