Cercador
Sol
Un relat de: Anònim- Compartir:
I un altre cop,
caminant tot sol,
sense saber que dir,
sense saber que fer,
sense saber on anar...
Sol,
negant la realitat,
somiant amb el futur,
sense mirar mai enrera,
a un passat que crema...
Sol, malferit,
fugint de la tristea,
fugint del dolor,
sense poder-ne fugir,
perdent les esperances,
anant sempre endavant.
Comentaris
-
poema trist, però real i molt maco...[Ofensiu]_ | 01-07-2006 | Valoració: 10
caminant i somiant un futur prometedor, no ets tu sol el que ho fa, tal com hi soc jo hi deu haver més gent que sovint se sent així, en aquest camí de la tristesa ens ajuntem tots i plegats anem endavant...sense mirar enrrere...
perdona, se me'n va l'olla...jejeje
és molt maco el teu relat, m'ha fet sentir compresa.
anims i segueix escrivint, anònim!! -
Anònim[Ofensiu]Gemma34 | 01-07-2006
sense estar sol, també et pots arribar a sentir sol... el buit pot arribar a ser igual de gran.
Gemma34
. -
Preciós poema Anònim[Ofensiu]gypsy | 01-07-2006 | Valoració: 10
malgrat la tristor que despren,
la bellesa hi és, ben clavada
com un arbre a la terra.
El mot "Endavant" és de força i de superació,
d'un esperit intens i valent.
M'ha agradat molt.
Els poemes de tristeses els sento molt meus.
gypsy
Valoració mitja: 10