Sóc espanyol

per escriure aquestes paraules, ara el podeu esborrar aquest relat, i tothom quedarà ben tranquil. Diu que li donen lliçons, no ho veig enlloc, però escriure això aquí, on hi ha tant de sentiment català, no ho creieu una mica atrevit, per no dir-ne agressor.
defenso el seu dret a sentir-se com millor el plagui, però tirar oli en mig de l'aigua no fa cap servei.
I perdoni la lliçó, si així la veu.

embolica que fa fort!
no volia comentar-te aquest relat,considero que no valia la pena. El que sí he de confessar, es que em crida l'atenció el teu mallorquí, sorgit d'èpoques medievals. per cert una mica bastant" fríqui,"
Visca Catalunya lliure dins Europa, amb respecte a tots el paisos.
Ja que hi soc també et diré que espanya no ens estima,no ens ha estimat mai,no ens volen. El que si volen son els tributs. De nosaltres depen construir l'estat Català
avant.

Qui parla de ser una cosa més que l'altre?
Qui parla de ser més espanyol que mallorqui? O l'inrevés ? Es evident que abans d'espanyol pertany a una terra,a una illa que és dii Mallorca i que la llengua d'aquesta terra és el mallorqui qui ell és part de l'idioma català. Això ho tenc clar. Però avui per avui feim part d'un estat nomenat ESPANYA.
Per camins d'antiespanyolisme i d'anticatalanisme no anam enlloc.
Hi ha qui ha aprofitat aquest relat per donar-me lliçons. Allà ell.
Defensaré obviament les meves arrels. Defensaré les meves creences religioses. I per molt que sigui LEGAL ara dues persones del mateix sexe "casar-se" no ho trobaré NORMAL . Si no agrada PACIÊNCIA EL PROBLEMA NO ES MEU.

VIsquin els Paisos Catalans lliures cristians i amics dels demés pobles d'Espanya!

discrepo amb tu cavaller de moncaira -cadascú pensa com pensa i pot dir el què vulgui... jo penso que podem ser amics íntims d'espanya si cal, però ull!! sempre i quan nosaltres esdevinguem com a país amb el sentit més ampli de la paraula : un estat propi dins el marc de la constitució europea, simple i clar com això-


jo no em considero espanyol, jo em considero català i independentista també perquè encara avui és molt trist de no ser el què molts ens agradaria ser, però bé, ja no m'allargo més,
jo ja he dit tot el què volia dir -és que sinó t'estem fent un munt de publicitat gratuita, i crec sincerament que ara mateix ja no val la pena fer-la-


ah, mmm... i llorenç, què et sembla això? (ara m'he contradit perquè si llorenç contesta en aquí li continuem fent més publicitat, jejeje)

Qui parla de ser una cosa més que l'altre?
Qui parla de ser més espanyol que mallorqui? O l'inrevés ? Es evident que abans d'espanyol pertany a una terra,a una illa que és dii Mallorca i que la llengua d'aquesta terra és el mallorqui qui ell és part de l'idioma català. Això ho tenc clar. Però avui per avui feim part d'un estat nomenat ESPANYA.
Per camins d'antiespanyolisme i d'anticatalanisme no anam enlloc.
Hi ha qui ha aprofitat aquest relat per donar-me lliçons. Allà ell.
Defensaré obviament les meves arrels. Defensaré les meves creences religioses. I per molt que sigui ara dues persones del mateix sexe "casar-se" no ho trobaré normal. Si no agrada PACIÊNCIA EL PROBLEMA NO ES MEU.

VIsquin els Paisos Catalans lliures cristians i amics dels demés pobles d'Espanya!

Sota un nom de pretesa "aristocràcia", bé, pretesa o real, m'importa un rave... Que et consideris Espanyol no em sorpren, però home! Abans Mallorquí que Espanyol... Això fixe.

Jo estimo el Barri on visc, estimo la vila on visc, estimo la comarca que m'acull, estimo la província de Barcelona, estimo Catalunya en la seva globalitat, estimo els Països Catalans, Estimo la Mediterrània, estimo el poble íber i els seus descendents, estimo Andalusia (d'on vé part de la meva família)... Després vénen altres quimeres... Espanya, Europa, el món, el sistèma solar, etc.

D'unitat petita a més gran, t'he dit l'ordre en què aprecio més una cosa o l'altra.

Ara bé, si ser Espanyol vol excloure els Països Catalans, a mi, perdoneu-me... no em fiqueu en aquest grup, renego d'ell.

Si per ser Català m'han de tractar d'extranger... Perfecte! A veure quan som independents... Correm-hi tots!

A mi que no em vinguin amb nissagues, nomenaments, patriotismes, centralismes, separatismes... Jo vull que em parlin clar.

Si ets del PP, m'és ben igual, a Mallorca en sou molts d'aquests neoliberals estancats en una època remota i intempestiva de glòria i imperis perduts... No em deixo impressionar per la vostra manca d'ideals, ni per les vostres conquestes, ni pels vostres orígens afrancesats, ni per ser tant murri com de veritat sembla que us volgueu fer passar en escriure semblant provocació en una pàgina de marcat to catalanista.

Sou burgès i catòlic, no erro.

Sou anclat en el passat i viviu en un Castell ple d'espelmes pels passadissos, on també s'hi veuen estatues d'armadures de soldats i trompetes a cada racó. Veniu de la tradició i la tradició us fa vestir amb corbata i americana, anar ben afaitat i enclenxinat.

Sou del passat, del Partit del Passat, del Partit dels rics, dels qui robeu al poble el que no té.

Sou dels senyors feudals, dels senyors titllats de l'"aristocràcia" més burgesa i falsa que existeix sobre la faç de la terra.

Sou Vaticano-Burgès i us critico perquè no progresseu, viviu en el segle passat, o en anteriors.

El món ha canviat! Sembla que us hagin criogenitzat i hagueu sortit de la incubadora que us tenia criogenitzats.

Desperteu!!!

Estem al Segle XXI!

Franco ha mort!

Existeix llibertat d'expressió!

Els gays i lesbianes ja es poden casar!

Algú va dir "Déu ha mort" fa molts anys!

John Lennon era un hippy!

Ara els hippies són yuppies!

La TV analògica gratuïta ja ha desaparegut!

Avui es porta la TDT!

Redéu, internet existeix en el vostre món?

Com és possible que internet hagi arribat a la Caverna més retrògrada de la dreta espanyolista? Creia que la dreta espanyolista no havia progressat més enllà dels polítics Neandertals (espècie ja extingida).

Per acabar, diré que tu sí ets una espècie en vies d'extinció, se t'ha de protegir, però amb el progrés... qui sap on aniran les espècies protegides?

Firma: un d'esquerres.


Centellejant!

Mai he sentit repulsa per l'independentisme català,però si hi ha una cosa que a mi em fa nosa d'aquest independentisme és que està cobrant més força per motius econòmics que culturals.
En efecte, pareix que l'independentisme haja revifat amb més força per la idea que "Catalunya aporta massa a l'estat espanyol i ja va sent hora que el calés siguen per a nosaltres". L'altre dia van fer un reportatge en Vilaweb sobre la consulta independentista a Sabadell i em va agarrar un calfred quan es van acostar al barri d'andalusos i et veies les iaies dient en castellà que volien la independència que per això han treballat, perquè les peles vagen a ells i no haver de donar a la resta de l'estat.
No sé, però unes persones immigrants que van abandonar la seua terra per guanyar-se el pà i van treballar molt (cosa que és molt admirable), però que et defenguen en castellà la independència per motius econòmics (ara no volen repartir ni un duro) em pareix un poc .... No sé ni com definir-ho, xe!
Perquè també em fa sospitar que si Catalunya fa fallida en un futur (Déu no vulga!) eixe independentisme cauria en picat. Al mateix temps, espere que si Catalunya entra en deute (a l'estil grec) vinga aleshores Espanya a tirar una maneta. A vore on queda eixe principi de solidaritat.
En definitiva, vull una llengua catalana esplenderosa i d'or. Referència mundial. Em fa més il-lusió que res. La fórmula? NO HO SÉ.
Marc, m'agrada molt "discutir" amb tu. Espere que em repliques molt prompte perquè m'aportes noves visions sobre el tema.
Una abraçadeta,
Llorenç

un cavaller era un militar que estava al servei del seu Comte per defensar la terra dels enemics, i als trenta anys havia de deixar l'exercit per dedicar-se a altres feines. Si vos sou un "Cavaller", no li esteu fent cap bon servei al vostre senyor amb aquestes paraules, en un estat de dret es podrien titllar de traïció al seu Senyor. Però tranquil, som un poble sotmès, i ningú el titllarà de res transgressor, perquè a diferència del que alguns volen fer creure, els catalans foren demòcrates molts segles abans que Espanya fos cap realitat.
Li adjunto un enllaç, on es parla de Noblesa i heràldica catalana i dels veïns també, potser comprendrà que potser li cal canviar-se el títol suposadament nobiliari (ja que els cavallers no eren un títol nobiliari, eren soldats a Catalunya), o d'ideals.

Ja que sou Mallorquí, si no vaig errat, també fa esment a l'ordre de cavalleria mallorquina.

L'ENLLAÇ NOBILIARI CATALÀ

em diràs que tot és molt respectable, però si vols que et digui el què per a mi s'hauria de fer, doncs ho tinc molt clar :

s'ha d'aconseguir marxar en el sentit més literal de la paraula... i em direu : què vol dir marxar? i jo us contestaré que l'opció és marxar d'espanya... a ells els fem nosa, cosa que trobo perfecte i millor per refermar la meva idea, però els fem nosa per segons quines coses, alguna d'elles tan clares com el tema econòmic principalment... i és en aquí on jo dic no i que ja n'hi ha prou de prendre'ns el pèl d'aquesta manera!!

i aprofitant aquesta puta crisi, hauríem de ser més lluitadors que mai per desfer-nos d'espanya, per poder fer el nostre camí independent al d'ells, cosa que no vol dir pas que es tingui de donar l'esquena a ningú, ja que crec que els catalans som molt oberts en tots els sentits, fins i tot podríem ser un país important a europa, i no em digueu que ens faltarien recursos per fer la nostra perquè sabem del cert que les opcions hi poden ser de totes totes, a més, si tot està ben estudiat es pot aconseguir una independència que seria molt sana per tothom, fins i tot per madrid, encara que dubto que ens vulguin entendre mai -quan dic madrid em refereixo a l'espanya més profunda i centralista, on hi caben unes quantes comunitats autònomes que no ens poden ni veure!!-

ho veieu perquè ens cal un estat propi?jejeje

fins aquí el meu granet de sorra, que sense dir gaire res, potser ja he dit més que tots els que ja heu comentat a cavaller de moncaira... eps!! i amb tot el meu respecte cap als que pensin diferent eh!! estem en democràcia oi? tots tenim dret a opinar -tot i que per mi tenim una democràcia ben falsa, que només els va bé als quatre capullos que diuen que ens representen, mmm, jejeje, quina gràcia!!-

Un estat o Estat és una creació sempre convencional i legal. Tenim tots clar que Espanya és un estat (o Estat). Però com podem definir què és nació (o Nació)?
Una n(N)ació és sempre una qüestió subjectiva i moltes vegades controvertida. Per a la majoria de la gent d'aquesta pàgina Catalunya és una n/Nació perquè ho sent així, però per aquest home Espanya és una nació perquè ell ho sent així. És un sentiment molt interioritzat que de vegades pot ser més o menys col·lectiu però no es pot sistematitzar.
De la mateixa manera, quines són les fronteres de Catalunya? I què significa ser català? Per a molta gent abarca només el Principat i els seus habitants. Però molta gent també hi inclouria les Balears i el País Valencià. Podríem traure la unitat lingüística com a fet diferenciador. Però si li preguntes a un valencià, la majoria dells et contestarà que no són catalans. Fins i tot molts d'ells et negaran la pertinença a la llengua catalana. Què fem amb ells? És clar que es pot al-legar que són víctimes del centralisme espanyol i blablablà... Però si la majoria dels valencians no se senten catalans, no podem obligar-los a sentir el que n'hi ha dins del seu cor de falles.
De la mateixa manera, ni se t'ocórrega dir a un llatinoamericà que ell és espanyo per la llengua perquè t'ho negarà en redó.
Després també tenim el model suís, són quasi com quatre estats units políticament però separats en llengua i cultura, però els preguntes a ells si se senten una n/Nació, l'aclaparant majoria et dirà que sí, sens dubte.
En definitiva, una nació/Nació és una qüestió complexa i mínimament sistematitzable. És més una qüestió sentimental. Cada opinió és respectable i a mi sincerament em preocupa més la qüestió de mantindre la llengua que la de si som nació/Nació o regió, ja siga afermant la idea sobiranista de Catalunya o flexibilitzar la idea d'Espanya perquè la cultura catalana tinga més llibertat per refermar-se. Però cal fer alguna cosa.

Ara bé: Espanya no ha estat mai una nació. Espanya és un Estat, i dins d'aquest Estat hi ha diverses nacions. No confonguis Estat amb Nació perquè són dues coses diferents. La correspondència Estat-Nació no la trobem sempre. Portugal és un exemple d'Estat-Nació, però Espanya, França, Canadà (on jo visc), etcètera, no en són. Espanya és, de fet, una creació artificial.
Shaudin

de fet només fan tres cents anys que ho és, quan van envair per les armes el nostre país.

En una pàgina sobre literatura tot ha de tindre cabuda, i el sentiment d'espanyolisme per què no? Al mateix temps, tampoc veig que siga un espanyolisme radical. Hi ha molts tipus d'espanyolisme, com de catalanismes o d'independentisme. Has expressat el teu punt de vista, com qualsevol pot expressar el seu. A més, considere que és un signe saludable per a la llengua catalana que no només es circumscriba als cercles nacionalistes, catalanistes o independentistes.

quan no accepta allò que viu i on viu, cercant confondre a qui viu a casa seva i convida als de fora a ser-ne els nous inquilins, sense demanar-ho a ningú. Jo, que vinc dels estels, em sento humà per adopció, sense parangó, no sóc de cap nació, odio les banderes, i als bandarres que les defensen.

Xolnir

et comento perquè t'he de dir que ets molt valent de penjar aquest relat amb aquest títol en una web que es diu " relatsencatala.com"....
Però t'he de dir que el títol ja em fa una mica de pupa, després no entenc gaire el que vols dir al final... jo també defenso el meus avantpassats que venen de Múrcia i que ves a saber d'on venien els seus....
Però es tracta de defensar el que és autòcton de cada terra, de respectar-ho ...i quan un va a un altra terra a viure ha se saber integrar-se perquè així mostra el seu respecte...i sinó el món és ben gran!!! Que de fora vingueren i de casa ens tragueren!!!

en fi, espero que acceptis aquesta opinió meva que t'he fet amb tot el respecte del món

Em vam començar de petit a dir Juanico( Muy murcianico, como ves), després els amics i amigues juanito,juan, joanet...ara sóc en joan.

pd.- per cert tinc família a França, a Andalusia, a Galícia, a....