Soc el patró d'un vaixell feixuc

Un relat de: Avet_blau

Sóc el patró d'un vaixell feixuc,
carregat d'esperances,
amb un rumb incert,
cap un destí desconegut.

Porto a bord:
Pares grans i malalts i fills adolescents,
família, terres i pacients, i massa treball,
molta càrrega per tan poc calat.

La travessa esdevé feixuga,
i el vent, gasiu no m'omple les veles.

La mar, crispada;
el cel, amenaçador;
la boira, continua,
i el fred, que ho encarcara tot.

Remo sens desmai, dia i nit,
la travessa se'm fa llarga,
es massa dur el camí.
Tothom vol marcar el ritme,
tots demanen pel destí,
i per voler portar el timó,
cada dia tinc un motí.

Però es de nit, quan tots dormen,
que jo redreço el timó, i tibo les veles,
i coneix-ho molt be els estels,
i a l'albada, quan el dia es desvetlla,
torno a portar el rumb, valent.

Pel camí he sofert tempestes,
i he estat a punt de naufragar,
i nomes el desig de portar a bon terme el viatge,
em fa Ulisses del meu destí.

A l' horitzó, el paradís;
Als ulls, il·lusió;
Les mans: llagades,
i al cor, un somriure etern.

Això m'ha donat força i empit.
sé que aviat trobaré el paradís
molts altres pel camí han defallit,
la meva cursa ha sigut compromís,
i crec que ha valgut la pena, el neguit.

Avet_blau

Comentaris

  • Com sempre bonica poesia [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 29-10-2008 | Valoració: 10

    que plasma amb destresa i claredat uns sentiments i unes reflexions profundes bones i sinceres, ressaltant metafòricament la responsabilitat que tenim i que recau, en aquest cas, a les espatlles del patró.
    Una forta abraçada.

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Queca | 23-10-2008 | Valoració: 10

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari, doncs m'ha permès descobrir un poema molt bell, i un gran autor, per descomptat.

    Et seguiré llegint, perquè estic segura que m'esgarraparàs un somriure en cada vers.

    Una forta abraçada.

  • Bell poema[Ofensiu]
    joanalvol | 03-10-2008 | Valoració: 10

    que expressa sentiments profunds per fer-nos arribar sensacions de melangia que esdevenen, amb el temps, lleuger patiment i dolor. Pots sentir-te satisfet per esmerçar part de la teva vida donant alè al proïsme. El sentiment és una mena de conèixer quan bé es practica.

    Joanalvol

  • cansanci[Ofensiu]
    ANEROL | 03-10-2008 | Valoració: 10

    esperança, fe en la pròpia lluita. Expresses molt clarament, amb belles imatges els sentiments i vivències personals

  • Sempre[Ofensiu]
    Flanagan | 03-10-2008

    m'ha costat interpretar la poesia, trobo que és una cosa molt personal. De totes maneres, llegint aquest poema m'he imaginat les dificultats i les penúries d'un pare (o mare) de família.

    M'agraden les metàfores marineres.
    Un plaer llegir-te, i gràcies pel comentari:)

    salut!

  • Un cop més...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 27-09-2008 | Valoració: 10

    fas una reflexió profunda sobre la nostra cursa per la vida, aquest cop amb metàfores marineres que sumen bellesa als teus mots. És cert que hi ha moments en els que sembla ben bé que el vent s'ha aturat i les veles no es belluguen. Llavors, toca remar, i la tavesia es fa feixuga, com si no tinguessim forces per arribar a destí. Un bon poema.
    Una abraçada

  • Un poema preciós i tan real![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-09-2008 | Valoració: 10

    Utilitzes metàfores marineres per a explicar el viatge de la vida i la càrrega que tots hem de portar a sobre. Nosaltres sóm la generació "bocadillo", estem entre els pares que, com sortosament viu més anys, necessiten que tinguem cura d'ells, i els nostres fills que, a una edat en que nosaltres ja ens espabilavem pel nostre compte, necessiten tota mena d'ajut i protecció. I que la necessitaran durant molts anys! Vols que et digui una cosa? Jo també estic esgotada d'aquesta situació, ja dura massa!
    Gràcies pel teu comentari. Petons

  • Bon patró![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 23-09-2008 | Valoració: 10

    Enmig de les trifulgues, de les misèries, dels desencants tu vols surar en aquest mar a voltes enfadat, a voltes calmat.
    A la vida tenim uns temporals que ens atropellen, ens esclafen i de quina manera! Cal, però, fer-los front, amb valentia i amb l'esperança de que ens en sortirem.
    De fet, en el teu vaixell carregat de simbolisme t'hi has deixat la pell. Malgrat els contratemps és bonic llegir els teus darrers versos tan positius:
    "Crec que ha valgut la pena, el neguit"
    Gràcies, Avet_blau pel teu poema que m'ha fet pensar molt i per la teva visita al meu raconet.
    Una abraçada.
    Mercè

  • És un relat amb una imaginació molt bona.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 22-09-2008 | Valoració: 10

    He llegit aquest relat amb molt d'agrat (valgui la rima).

    Trobo que la idea (un vaixell amb passatgers vinguts molt a menys, però amb una esperança molt forta i insistent) és genial, i està molt ben expressada en la poesia.

    Potser seria una bona idea fer-ne un relat llarg... però amb l'entesa, si puc dir la meva modesta opinió, que seria més bonic si poguéssim fer-lo en seccións petites, tipus "Osset de peluix" o per l'estil, perquè els contes de 15 minuts o més, els trobo poc adients a fe meva...

    Felicitats per aquest petit-gran relat. Salut!!

  • Amb el vent[Ofensiu]
    Lavínia | 17-09-2008

    a favor els vaixells no resulten tan feixucs, les càrregues s'alleugereixen.
    Tens el do de la llengua i l'expressió per a tu és una brisa fina per a l'esperit, Avet_blau.

    Salut

    Lavínia

  • En plena travessa[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-09-2008 | Valoració: 10

    Un poema amb un doble recorregut:
    el que fa per la quotidianitat ( "Remo sens desmai, dia i nit," "per voler portar el timó, cada dia tinc un motí." "Però es de nit, quan tots dormen, que jo redreço el timó, i tibo les veles," )
    i el que planteja la vida en conjunt com un projecte ( "La travessa esdevé feixuga," "Pel camí he sofert tempestes, i he estat a punt de naufragar," "molts altres pel camí han defallit, la meva cursa ha sigut compromís," ) llarg, que requereix constància i il·lusió.
    Tots dos plans em resulten propers, em puc reconèixer en cadascun d'ells i em permeten identificar-me, tal com tu fas, com patrona de barca en plena marxa incerta.

    Esperant que hagis tingut un bon estiu, ple de dies grats i nits plàcides, t'envio una abraçada marinera,
    Unaquimera

  • Paga la pena.[Ofensiu]
    JOANPG | 15-09-2008 | Valoració: 10

    Quant més endevant enyoris els pares, els fills, crescuts i més o menys situats, et facin avi, veuras com amb els nets ets sents satisfet de totes les penalitats i alegries viscudes per arrivar a la vellesa, amb els seus entrebancs, evidentment, ja que aquests no s'acavan mai.
    Sigues feliç!

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Sí que,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-09-2008 | Valoració: 10

    moltes vegades, la travessa esdevé feixuga, però, com la mar, també hi ha moments de calma que cal gaudir amb plenitud.
    M'ha agradat la frase " el vent gasiu no m'omple les veles".
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Càrrega i somni[Ofensiu]
    Bonhomia | 15-09-2008 | Valoració: 10

    I tant que val la pena el neguit, malgrat el feixuc i penós que arriba a ser, per trobar la il.lusió, per trobar la llum, per trobar els somnis...
    Però, a vegades, quanta càrrega que duem al damunt, oi?


    Sergi

  • Patró d'un vaixell[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 10-09-2008 | Valoració: 10


    M'ha encantat aquest relat teu, tu avet-blau escrius de meravella.

    Vaixell nàufrag,
    travessia d'una vida,
    on remant oblidaràs,
    on endinsant-te a l'aigua,
    seràs fruït mullat,
    per l'onada amb força
    i alenada vital.

    Salutacions, Marc.

  • LA TRAVESSA PER LA VIDA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 09-09-2008 | Valoració: 9

    Es el significat del teu poema, el pares ens manen, ens volen dominar, els fills no son grans del tot i ja volen manar, i nosaltres al timó d'aquest vaixell mes o menys feixuc segons la càrrega que hi portem, mes alleugerits a temporades, més carregats en d'altres, però fem com el millor dels capitans, sempre som els ultims d'avandonar-lo, només quan no ens queda més remei. Salutacions.

Valoració mitja: 9.93

l´Autor

Foto de perfil de Avet_blau

Avet_blau

120 Relats

704 Comentaris

134421 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sanitat , 56 anys. Casat.
m'agrada la natura , els colors l' aire fresc: LA LLIBERTAT.
Adoro la muntanya i els seus colors,
el silenci i la pau.
Menjo i cullo del meu hort, que treballo.
m' agrada expresar sentiments amb paraules i música, m'allibera l'esperit.
M'agrada captar imatges, mirades:
i despres estar llargues estones mirant i recordant.
Ajudo a amorosir el dolor i tornar somriures, si puc.

juliol 2009
publicat llibre:
Relats, poemes i reflexions a la vora d'un Avet blau
ed. Minima ( girona)

any 2010:
he tret 4 CD- DISCS, de MÚSICA ( new age - chillout,):
NÚVOLS, FONTS, VENTS, OCELLS.
EN PROJECTE : ARBRES 2011.
es regala un exemplar de CD amb el llibre : RELATS....
( LLIBRERIA GELI de girona )


Avet_blau@yahoo.es (correo)

lacoctelera.com/burcet (imatges)
avet_blau@yahoo.es (correo)
http://xavierburcetdotcom.wordpress.com/Avet_blau (google)
Foto: Girona temps de flors