Sobre els poetes

Un relat de: sergi monserrat

Els poetes
sempre porten abric.

Encenc
la màquina
perversa
de l'autodestrucció.

Compte enrera de pollastres a l'ast
tres, dos, un
poema que t'esclata a les mans
[ja està dit]

Enguany els poetes,
som carnissers a l'atur.

Comentaris

  • I potser s'esbudellen a si mateixos[Ofensiu]
    RATUIX | 04-01-2008

    constantemt, constantment, constantment...

  • gypsy | 28-03-2007

    vaig llegir en algun lloc que la poesia no serveix per a res però que en una societat els poetes eren imprescindibles per fugir del empatx de racionalitat a la qual aquesta societat és sotmesa.
    Crec que sí que serveix la poesia. Crec que és quelcom gran i inabastable i sobretot, lliure.

    petons.

  • ells, tan perfectes i tan poc estimats...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 11-02-2007 | Valoració: 10

    són i estan...
    Un poema precís, encertat, per ells...
    m'ha encantat!!
    un petonet amb aire de les illes!

  • ginebre | 11-02-2007

    Obrim el cor, el fetge, sang, bilis, paraules. Acarnissats ferits de lletra.
    Salut!!

  • saludaré la platja[Ofensiu]
    jaumesb | 27-09-2006 | Valoració: 10

    de sant feliu per tu

    et llegiré quan pugui

  • ambre | 23-09-2006

    Ei !!!
    jo també tinc un poema que esclata !!!!

    Molt bé !!!

  • sempre hi ha una[Ofensiu]
    gypsy | 23-09-2006 | Valoració: 10

    part molt autocrítica en un poeta.
    Jo crec, que la majoria es maltracta molt, per no fer millor poesia. Hi ha molta autoflagel.lació.

    De vegades penso, que la poesia que ens surt és la que és, perque som com som, simplement. I no podem lluitar contra nosaltres mateixos.

    Sempre hi ha autodestrucció en el moment de confengir poemes. Crec que és inevitable perque la lluita entre pocs mots i molt significat és quasi una proesa impossible d'assolir.

    Per això estem, per continuar provant i provant!

    M'ha encantat Sergi i tot això m'ha vigut al cap.

    Un petonàs!

    gypsy

  • Molt...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 22-09-2006 | Valoració: 10

    original la comparació. No se m'hagués acudit mai. potser sí, que ens passem la vida remenant les visceres dels sentiments, entre els budells, el cor i el cervell.
    1abraçada. ESPIRAL.

  • carn!![Ofensiu]
    manel | 22-09-2006 | Valoració: 10

    Tol el dia tallem i retallem carn, regirem ventres, panxes i budells i emboliquem trossos de cervell amb plàstics de paraules i emocions. Els poetes som així, no podem evitar-ho.
    M'agrada aquest punt surrealista, pervers i inconformista que desplegues.

    Per cert, la teva pàgina web és fantàstica.

    Salut!
    manel

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: