La plaça, a Gràcia

Un relat de: sergi monserrat

Avui hi ha ball de festa major. La plaça és una confluència de molts carrers estrets de la vila, queda una mica aïllada de la resta del barri, fins i tot, sembla un petit poble dins d'un mateix poble. Aquests dies hi ha gent de tota mena, però quan no hi ha cap festa predominen les famílies gitanes de la comarca que fa moltes generacions que hi viuen.

A la plaça hi ha 4 bars, avui és plena de taules i cadires. En un moment o altre del dia tothom s'hi asseu. Famílies senceres que estan de visita, amics que volen fer una cervesa, poetes solitaris, amigues que han quedat per parlar de les vacances, parelles de separats que volen tornar a viure la sensació d'estar casats o casats que tenen les seves parelles a l'altre punta del país i volen sortir a lligar, tots l'omplen gairebé sempre en tot moment i només de tant en tant queda alguna cadira buida.

Aquest any la plaça és decorada amb fanalets de paper blanc i vermell, un munt de fanalets i tiretes de paper engalanen tota la plaça. És una feina feixuga però que els veïns anys rera any fan de bon gust. És l'hora de sopar i comencen les riuades humanes que aquí acaben sent petits grups repartits per tota la plaça, compartint espai amb les taules de fusta on venen esprais de colors o samarretes de l'organització, on també pots agafar el programa que duràs tota la nit a la mà i acabarà mullat de cervesa. Un ritual.

L'orquestra d'aquesta nit comença a sonar, només sentir les primeres notes ja tenim les gitanetes més eixerides del barri a primera fila tot ballant amb un estil propi de les grans estrelles. Una mica de fum a l'escenari, una veu que presenta els músics i molta diversió. El centre de la plaça és també el centre de la pista de ball, que és on va a parar tothom d'una manera o altre. La gent s'entrega a la festa i a la diversió. És a punt d'acabar l'estiu i també per molts el que han estat les seves vacances, això fa que la majoria llueixi una morenor estiuenca estupenda. Miro el terra, sempre hi trobo algun got trencat de cervesa, algun penjoll perdut o monedes que quedaran enganxades tota la nit sota els xiclets de maduixa. Enmig de la multitud les olors es barregen. Cervesa, perfum o crema hidratant.

A certes hores ja avançades de la nit, cap a davant de l'escenari les més atrevides, o en algun racó de la plaça les més tímides, trobes dones ja madures que cerquen passar la nit acompanyades. Els homes ho fan per tota la plaça i sense embuts. Un grup de noies intercanvia mirades amb un grup de nois. Somriures, empentes, balls espontanis, tacte, suor i nit. Les ànimes solitàries miren l'escenari amb la mirada perduda, alguns alcoholitzats, d'altres simplement tristos.

La nit va passant a ritme de rumba i de rock, i va passant com un vol d'ocell que no saps ben bé on anirà a parar. Ballar depèn dels ànims, o t'ho mires de lluny o bé participes, però que encara que estiguis absent no pots estar-ho del tot encara que vulguis. L'energia d'aquesta plaça mai passa desapercebuda. Passen les hores, les mirades, les empentes i les suades, fins a poc a poc acabar-se del tot.

La plaça ha passat moments gloriosos, però poc a poc el cansament i l'alcohol va fent quedar-la sola, no obstant sempre hi ha algú que aprofita la nit.

Darrera els lavabos públics, aquells de color verd, besant-se com si aquesta nit s'acabés el món, dues noies es besen apassionadament. L'una li posa a l'altre, una mà al pit i una altra a la cuixa. L'una porta un vestit de color vermell passiódegracia, i l'altra, que està de cara a la paret i atrapada per la bogeria de l'estiu, al mateix temps, somriu i fa el que pot per treure's les calces.

Comentaris

  • D'acord amb en Biel[Ofensiu]
    Underneath | 07-06-2007 | Valoració: 9

    aquest ultim apunt de les dues noies patina una mica per la redundancia.

    Per altra banda, aplaudeixo l'encert amb el que captures aquestes nits tan especials i aquest barri amb tant d'encant!

  • qui sap si és...[Ofensiu]
    JOSEFINA | 13-02-2007

    Llegint el teu relat he pensat en la plaça del Raspall. Qui sap si ho he encertat.

  • Tripisex[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-05-2006 | Valoració: 7

    No sé de quina plaça parles, però jo a Gràcia hi he estat vàries vegades i és el millor barri del món. Les festes majors són la hòstia, el que passa és que l'últim parell de cops que hi he anat, ja arrossegava un transtorn esquizoafectiu que encara tinc ara.
    Però ja fa temps que em trobo prou bé, i milloro, o sigui que, com li dic sempre a la meva iaia de Tardienta, no hi ha de què preocupar-se.
    Jo he arribat a tripar, a les festes de Gràcia, i fins i tot a lligar. El que passa és que col.locat aquests fets et deixen un buit a les entranyes.
    Bé, segueixo comentant relats que m'ho estic passant molt bé.

    A reveure.

  • Retrat urbà[Ofensiu]
    Biel Martí | 11-04-2006

    Bon retrat d'un espai urbà, la plaça de poble que manté una identitat doble: la mateixa que el poble i la seva pròpia. Un enfilall de personatges de sempre i d'ocasió quan aquesta s'omple de la vida que suposa la festa major. He trobat però, una redundància a l'últim paràgraf: "besant-se com si aquesta nit acabés el món, dues noies es besen apassionadament"... Per la resta ródó.

    Biel.