Poema a les hores perdudes de l'any

Un relat de: sergi monserrat

Escolto l'estranyesa de cada moment
com m'envolta en la misèria individual,
com els excrements de setmana santa
regalen un univers de cendra en draps,
que desastrosos, copien un crit, estàs aquí?
Sí, no m'he mort responc lacònicament,
potser es mereixien una altra reposta
però seré una mica bauçanià ves per on,
em sortirà una bombolla del cul,
que malgrat tot em deixarà ser feliç
d'una puta vegada per totes i definitivament.


Abans quan m'han cridat no em cridaven,
necessitaven un favor de mi, ves per on,
coses que marranament sempre passen,
els enigmes del que t'envolta et diria jo.
Tot és en perill d'extingir-se i del suïcidi,
mandra de pujar camins que no s'acaben,
baixades que van massa ràpid.
Per les rodalies del centre comercial,
cada dissabte pel matí toquen campanes,
per després, tarda o nit, assassinar projectes.
L'atzarosa complicitat de les coses fàcils.


Em sento estrany en un món d'asenades,
on és la merda positiva que m'ha de calmar?
Fàstics hiperbòlics de la comunicació,
empremtes digitals en el nostre cervell metòdic,
culturalment vòmits per tot arreu, carronya,
aquesta vida és altament gasiva i mandrosa,
però sobretot sempre és igual i repetitiva,
altrament no podria ser vida ni fet, sàpigues,
sense escrúpols mai seràs tu, i el cul, ja saps,
el tindràs llogat fins el teu darrer dia, que,
cauràs derrotat perpètuament, esguerrat.

Comentaris

  • Boooooo![Ofensiu]
    angie | 08-06-2006

    Temps no aprofitat, temps no viscut!

    M'han agradat les imatges que apareixen com accelerades i les situacions que fan perdre aquest temps...

    Una abraçada,

    angie

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 17-05-2006

    el teu estil, directe, senzill però alhora treballat... M'agrada, m'agrada!

    Continuaré seguint-te!

    Una abraçada!

    Sol_ixent

  • No t'havia llegit mai,[Ofensiu]

    i no serà aquesta la primera i darrera vegada que ho faci. M'ha agradat i m'ha fet venir ganes de llegir Bauçà, que desconec.

    El Poema a les hores perdudes de l'any és un d'aquells poemes que mereix diverses lectures: quantes més millor. I és que, a vegades, el que pot semblar senzillesa és tot complexitat.

  • M'ha encantat assaborir el teu poema[Ofensiu]
    Bruixot | 10-05-2006

    que va lliscant d'una manera estranya però profunda. Un poema nou i fresc, ple d'imatges que t'omplen i a la vegada trencador en la seva estructura. Potser és aquest ritme com descompassat el que me'l fa atractiu, no ho sé. Però sobretot son les teves paraules, les idees que es destil·len, l'aire que deixa després d'haver-lo llegit.

    Gràcies per mostrar-nos-lo!

    Xavier/Bruixot

  • Estimat company d'ombres[Ofensiu]
    helena | 10-05-2006 | Valoració: 10


    Estimat amic desconegut, si em dones permís per considerar-te així, et comprenc tan bé
    que algunes frases què he llegit, sé del cert que les podia haver escrit jo. Almenys les he pensat
    massa cops.

    El cervell imparable, malgrat el cel seré davant d'una platja deserta. La misèria humana intrinseca a la vida, impertorbable, invulnerable com l'acer.

    I sí, quan mires l'horitzó, el que manca per venir,
    esdevé un mal presagi, qualitativament pitjor que el què hem viscut fins ara.

    Jo també he caminat per la línia estreta que separa la vida de la mort. No sé sí he guanyat quelcom, sobrevisquen a la angoixa i el dolor.

    Suposo que sí. Sempre s'acaba guanyant quelcom, encara que tan sols sigui la dignitat per poder pensar i decidir per un mateix.

    Una abraçada!

    helena

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: