Silenciosament

L'alba crema les primeres hores
dels dies de vidre
que se t'esmicolen als ulls
en mil pedaços
de segons,
d'incertesa.

Tot té una tardor i tot s'omple
d'ombres i fulles
que cobreixen la coïssor
de les ciutats.

Perds els somnis per les profunditats
del cel que t'enterra
entre les parets
i les seves esquerdes.

Et sembla distingir alguna forma
entre el fum dels núvols
que fan i desfan
utopies.

Quan la nit et tanqui els ulls,
la llum dels fanals
inventarà noves ombres
sense rostre.

Quan la nit et tanqui els ulls,
els dies seran el fum
de l'espelma que juga a apagar-se
i a sagnar la cera que vessa
fins a quedar gelada
per sempre.

L'alba crema les primeres hores
i la febre als llavis
t'anirà consumint
silenciosament.