Silenci

Un relat de: Llibre

La temença ignota d'un silenci
esquerp i vetust, m'impregna tota
de passió congelada vers un món
on la flor no pot néixer poncella.

On són, pregunto, les primaveres
que sadollaven l'encís? I em responc
amb veu ja cansada de titella:
S'ofegaren amb la remor del vent.

Res no m'empeny més enllà del present
i escarboto amb deler tot plec de pell.
Res no em sacseja l'ànima seca,

assedegada, que xucla la sang.
Escarboto amb deler tot plec de pell
fins que el silenci, ignot, ataca i venç.

(4-1-2006)

Comentaris

  • El silenci a vegadres i malgrat tot[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 05-01-2007 | Valoració: 10

    és el millor regal de reis. Sé que el poema no era una temeraria entrada a la soldedad de la velloesa. Però malgrat tot jo et regalo un temerari silènci abans de la vellesa, un silenci de la soledat que podem compartir davant un relat i lluny dels sorroll familiar dels nadals.
    Mols petons

  • *amb veu ja cansada de titella*[Ofensiu]
    kispar fidu | 06-12-2006

    no hi ha paraula que sobri ni mot sense qualificació d'un ús hàgil del vocabulari; m'ha calgut llegir-lo més de dues vegades per a captar (o intentar-ho) l'essència de cada paraula i el seu conjunt... concentració de tantes idees i mots en tan poc espai, difícil de crear; i impactant sobre el lector!

    Silenci vers una vida que sovint mirem des d'ulls estranyats. Estranyats al veure un món que no sembla el seu o el que voldrien. Massa silencis que no omplen les primaveres amb els seus càlids sons que ensucren l'oïda.
    Silencis que fan nits fredes on no pots refugiar-te.

    com va tot? (...bé?). Ostres! és que em tens un xic preocupada ja que no he rebut respostes dels correus i no volia patir més del compte... però no he pogut evitar passar-me a fer-te una visita mentre recordant vells temps recorria entre la màgia d'aquesta pàgina abans d'anar a dormir...
    Espero que dins del que cap, tot vagi prou bé, o sembli que agafa altra cop el camí "correcte"; o almenys que no hagueu perdut les forces i mantinguis l'esperança i la certesa de saber que mentre actueu moguts per l'estima que li teniu estareu en un bon camí, potser no el millor, segurament un de molts altres; però en serà un de bo, perquè serà amb el que hi creieu, perquè ho fareu amb les millors intencions, perquè no hi ha instruccions que marquin uns passos a seguir... perquè sovint és innevitable sentir-se insegur rere uns passos amb els que avances sense estar-ne del tot convençut...

    no seré la millor donant consells, però espero que almenys et serveixin de petita ajuda; de debò.

    Mentre actuïs amb el cor (i també amb el cap), seguiràs un camí que tot i semblar tapat per les ombres, veuràs com també hi surt el Sol.

    nanit Llibret, i petonets plens de forces!

    dona'm alguna senyal de vida, si pot èsser, per petita que sigui...! (no es val enviar-me esparadraps de boca com a mostra...!)

    cuida't!
    Gemm@

  • *el silenci, ignot, ataca i venç*[Ofensiu]
    Sol_ixent | 28-11-2006

    Mai una paraula havia donat tant de joc en el món de la literatura i els sentiments... perquè estic convençuda que més del 90% dels escriptors han utilitzat la metàfora en algun dels seus escrits.

    Respecte al llibre que t'han publicat... intentaré buscar-lo en alguna banda, també vull llegir-me el de la kispar fidu, perquè fa il·lusió que relataires publiquin cosetes!

    Una forta abraçada,

    i... Shhhhhhttttttt!!!!!

    ;-)

  • Shhhh...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 02-08-2006 | Valoració: 10

    silenci...deixe'm que parli el cor. Un sonet bellíssim i significatiu, molt ben estructurat. M'ha agradat molt. 1abraçada. ESPIRAL.

  • pseudo | 02-08-2006 | Valoració: 10

  • perdona, m'havia deixat això...[Ofensiu]
    pseudo | 02-08-2006

  • Un poema complex i molt bell...[Ofensiu]
    pseudo | 02-08-2006

    El contingut és difícil de copçar del tot.

    Sobre la forma, l'anàlisi que n'he pogut fer (segurament incorrecte) és el següent:

    Podem veure que la rima és lliure, amb el nombre de sil·labes i entonacions següents.

    AATAATATAT 10
    ATAATATAT 9
    AATAATATAT 10
    AATAATAAT9

    un ritme perfectament pel primer i segons vers amb 2 seqüències ternàries seguides de dues binàries. mentre que els versos parells s'encarreguen de donar la tensió.

    ATATAATAT 9
    AATAATATAT 10
    ATAATATAT 9
    AATATAATAT 10

    La mínima variació entre els versos parells i imparells segueix donant-li un bon ritme al poema.


    TAATAATAAT 10 Tres seqüències ternàries
    AATAATATAT 10 El model del principi
    TAATATAAT 9 tot i que té una sil·laba menys es semblant al 9 vers

    ATATAATAAT 10 Ara primer els binàris
    AATAATATAT 10 Seguim amb el model usat al inici
    TAATATATAT 10 Una petita variació al vers anterior

    Tot i que no hi entenc gens, crec que es poden identificar dos models que has fet servir, on la majoria de versos i presenten poques variacions.

    L'únic problema és a l'últim vers, on : "silenci, ignot" passa a pronunciar-se com si no hi hagués la coma per aconseguir les 10 sil·labes.

    Felicitats per el ritme tan ben trobat!

  • Hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 18-07-2006 | Valoració: 10

    Uauuu!! Un sonet fabulós! Caram, m'ha agradat molt, un poema trist i gris, d'aquells que sembla que surtin del costat fosc, del... silenci. El títol, senzill, evident resum del poema i contundent. Em sembla que seguiré llegint més coses teves... :p

    Petooons!

  • Preciós![Ofensiu]
    NoKia | 11-07-2006

    No puc dir-te més que això...
    A preferits ;)


    Bon estiu, Llibre!




    nOKia

  • M'agrada el titol[Ofensiu]
    gypsy | 25-06-2006 | Valoració: 10


    i l'estil m'ha recordat alguns versos llançats com dards directes al cor, com feia en Salvador Espriu, d'una manera austera i elegant, sabent a on anar i com anar-hi.

    gypsy

  • La vellesa...[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 21-06-2006 | Valoració: 9

    porta al silènci i a la pell replegada i a desapareixer les poncelles de les mans, però potser porta la veu de l'pexperiència. M'ha agradat

  • el trobo trist[Ofensiu]
    Ainoa | 08-02-2006

    però bonic, gairebé tot el que és trist té un rere fons que el fa tendre, bonic, en certa manera és quan surt el millor que portem dins.

    Un mua


    Ainoa

  • Es molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 24-01-2006 | Valoració: 9

    Hola Llibre.
    Feie molt de temps que no et llegia i la veritat es que he quedat encisada amb aquest poeme.
    Es precios el teu poeme i molt tendre.
    Una abraçada.

  • ...més enllà del present.[Ofensiu]
    nhostaup | 15-01-2006 | Valoració: 9

    "Res no m'empeny més enllà del present"
    El present, quan el futur és incert, és allò que hem d' aferrar amb més força, és allò que hem de viure amb més intensitat.
    No sóc una entesa en poesia, però si que puc dir-te que el que ens transmets amb la teva poesia és silenci fiblant transformat en paraules. Esplèndid.

  • visca, altra vegada[Ofensiu]
    Lavínia | 12-01-2006 | Valoració: 10

    els sonets!!

    les impressions de viure, el desig d'escriure i les ganes d'interpretar introspectivament el món propi:
    on són les primaveres que sadollaven l'encís? (...) s'ofegaren en la remor del vent

    possiblement aquí està l'encís de la vida: l'anàlisi de nosaltres mateixos a través del temps.

    sols el present potser és el futur.

    El temps, a vegades, és puntual.

    Petons.

    Lavínia

  • quan el silenci[Ofensiu]
    Becari | 09-01-2006 | Valoració: 10

    ignot, ataca i venç, hi ha res a fer? preciós

  • Un silenci...[Ofensiu]
    brideshead | 09-01-2006

    que parla per si sol. Quan tens la sensació que el desencís ha arribat, que la il·lusió s'ha perdut, que res ja no "sacseja l'ànima seca, assedegada, que xucla la sang", comprens, amb un sentiment que et gela l'ànima que les primaveres passades ja no hi són, que només et queda l'esma d'anar fent present, sense el delit del passat ni sense entusiasme pel futur.

    I quan tots aquests pensaments s'aferren al teu cor, només saps que s'ha de fer el silenci, que, colpidor, sagnant i punyent, et diu a crits que el pas de la vida t'ha vençut, ha torçat tota esperança per seguir somniant.

    Un poema, Llibre, que arriba molt endins. Me l'imagino escrit en un moment emocionalment crític, en un moment que passa, a la velocitat de la llum, pel teu cap i que no pots impedir que t'arrossegui a un estat de defalliment, on el plor només es pot fer silenci. Un silenci evocador de molts records que, ara mateix, no pots transformar en paraules.

    Com sempre, una creació brillantíssima, estimada Llibre, farcida d'un llenguatge poètic acurat i sobri.

    Un petonàs. Espero que aquest "silenci" només sigui això: la conseqüència d'un sentiment d'enyor que, tantes vegades, no es pot evitar.

    Una abraçada molt i molt gran!

  • shhh...[Ofensiu]
    Equinozio | 09-01-2006

    .. no diré res, per tal de no trencar aquest bell silenci.
    ... genial ...

    ;)

    Equinozio

  • senzill i clar[Ofensiu]
    instants | 08-01-2006

    contundent i privat. Què més es pot demanar?

  • Per les...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-01-2006

    ...passes del meu quasi veí -salvant les èpoques- . Però en "modern". El tema, els decasíl·labs, m'han recordat "aquell que lo cor..." Ausiàs.
    PS. Tenies raó en els dos comentaris al poemeta de cap d'any. Amb el cos amerat de cava, però, no sé filar més prim ni coordinar millor les idees. A més, en "renglons curts"... Serveix d'excusa?

Valoració mitja: 9.7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero