Silenci (II)

Va agafar-me la mà tendrament, com feia sempre que volia oferir-se'm. El seu estratagema era simplement acaronar-me-la, amb això ja sabia que jo era seva. Vaig correspondre al seu desig, els meus dits se mogueren fent una fressa eixordadissa, suficient perquè sabés que acceptava la seva proposta. Vaig aixecar-me del meu seient sense amollar-la, i el llibre que fullejava caigué estrepitosament a terra, deixondint el pobre moix, que dormitava tranquil·lament tot i el constant crepitar de la llenya que cremava a la llar de foc, al seu costat. Els meus talons repicaven damunt la fusta camí de les escales, que pujàrem lentament. Jo l'anava acaronant al coll, mentre ella movia descaradament el cos. Vaig xiuxiuejar-li dolces paraules a l'orella.

La porta de la cambra xerricà a les seves ordres, i vaig poder veure les espelmes que m'havia preparat. Vaig enrogir de joia. Se girà i començà a despullar-me, jo vaig deixar-me fer, una mica avergonyida. Les poques penyores que duia queien a terra com caramels de vidre damunt un terra de metall. Quan me tengué nua, encara dins les sabates, m'observà. Jo me notava gotes de xardorosa suor caient-me damunt els peus, el Sol les feia brillar. El darrer moviment que feu, en treure'm les bragues, va sonar a passió pura dins els meus timpans. L'aire que entrava per la finestra volia estremir-me, però el Sol li ho impedia. L'excitació feu que començàs a respirar sonorament. Ella se despullà al meu davant, mirant-me als ulls en tot moment, i se m'acostà. Les seves mans tocaren el meu cos, els mugrons se m'eriçaren, les seves falanges eren talment joncs acaronant l'aiguamoll. Un gemec de pler se m'escapà quan me mossegà l'espatlla.

Jaguérem juntes al matalàs, jo li vaig exigir que me fes volar ben amunt. Me mirà. Jo esperava una resposta, però evidentment ella no podia sentir-me. Ella va tocar-me i llepar-me tot el cos, jo vaig deixar de tocar terra. La meva esquena se corbava ostensiblement mentre els seus llavis xuclaven els meus, humits de follia. Gemegava de plaer i, conscient que ella no me podia sentir, me movia eròticament i empenyia el seu cap cap a jo, cridant al cel que no deixàs de llepar-me, prohibint-li de respirar fins que no acabàs, gronxant el cos en l'aire, al ritme de la seva llengua.

En acabar les meves cordes vocals esclataren en un crit desmesuradament violent, inflades les venes del coll, la boca desencaixada. Va besar-me tendra i va jeure al meu costat. No vaig dir res, només amb els ulls li podia agrair aquells moments de passió.