Silenci (I)

Vaig agafar-li la mà amb dolçor. No vaig menester dir-li res, ella ja va entendre què volia. Sempre era així, no necessitava cap estratagema per fer-la meva. Hi va haver un frec entre els nostres dits, quasi imperceptible, que responia la meva proposició. Va aixecar-se de la butaca, deixant de banda el llibre que llegia i ajudant-se de la meva mà. El moix seguia dormint a la seva senalla, sense immutar-se dels nostres moviments. El foc de la xemeneia cremava envejós però dissimulat. Caminàrem una darrere l'altra damunt el parquet, cercant les escales. Les començàrem a pujar, a poc a poc, sense deixar-mos anar les mans. Els moviments eren sensuals; jo anava davant i movia els malucs més del necessari, ella s'apropava molt a jo, tocant-me el coll amb la mà lliure. Me bufà suaument a l'orella.

La porta de la cambra s'obrí, algunes espelmes deflagraven l'aire seguint les meves ordres. Vaig encarar-me a ella, i vaig començar a despullar-la, penyora a penyora, sense fer fressa. Ella se deixà fer, la boca tímida. Primer vaig treure-li la camisa, que va caure lleugera a terra, i després els calçons i les bragues. Les sabates quedaren al seu lloc. El seu cos se'm mostrà elegant, complet, brillant a la llum del Sol que entrava per la finestra entreoberta. Me demanava ardor, bogeria, luxúria, tendresa i amor a la vegada, exposant tots els porus de la seva pell per causa del fred però suant xardorosament d'excitació. Començà a respirar de manera manifesta. Jo vaig despullar-me a poc a poc, mirant-la als ulls en tot moment, i m'hi vaig apropar. Vaig passejar les mans pel seu cos, interpretant tots els seus plecs, arpejant els racons que més la podien excitar. Els mugrons lancinant el meu cor, les espatlles dolçament sensibles, el jonc immensament humit.

Mos tombàrem al jaç, l'una al costat de l'altra, sense dir res. Ella me mirà, com esperant una resposta a una pregunta formulada. La vaig explorar amb les mans i també amb la boca, vaig resseguir tota la seva pell fins a fer-la estremir. La seva esquena se corbava ostensiblement mentre els meus llavis xuclaven els seus, folls tots d'humitats. Com sempre, ella no deixà anar cap gemec, jo només copsava el seu plaer a través dels meus ulls, veia com el seu cos m'enviava epigrames d'erotisme. Les seves mans empenyien el meu cap cap a ella, demanant-me més a força de no deixar-me respirar, i tot el seu cos se gronxava al ritme de la meva llengua.

Al darrer instant obrí de manera desmesurada la boca, inflà les venes del coll, me feu coneixedora del seu eretisme. Vaig besar les seves cuixes i vaig resseguir amb la boca i amb la mirada el seu cos, fins a situar-me al seu costat. Ningú no deia res, només els nostres ulls parlaven.